Setge a Puigdemont
Uns documents proven anomalies en la compra d’una col·lecció d’art per part de l’Ajuntament de Girona El jutge indaga si es van desviar fons públics del servei d’aigua
V. LOZANO L. RENDUELES J. J. FERNÁNDEZ Dos documents intervinguts per la Guàrdia Civil a l’Ajuntament de Girona estrenyen el setge sobre l’exalcalde de la ciutat Carles Puigdemont. Fonts de la investigació, que dirigeix el Jutjat número 2 de Girona, expliquen que, en cas de confirmar-se, aquests indicis podrien portar a citar com a investigat l’expresident de la Generalitat per suposats delictes de malversació i prevaricació. Els papers fan referència a la col·lecció artística de l’intel·lectual Rafael Santos Torroella, la compra de la qual, per 3,9 milions d’euros, va aprovar el ple municipal el febrer del 2014. Els investigadors indaguen si per adquirir-la es van desviar fons públics destinats al servei d’aigua.
En un escorcoll a l’Ajuntament de Girona emmarcat en la investigació de la trama de l’aigua i l’empresa Agissa, la Guàrdia Civil va trobar dos documents d’interès i als quals ha pogut accedir EL PERIÓDICO. El decret aprovat el 22 de maig del 2013 en què el consistori es declaraL’adquisició va «coneixedor de la transcendència del personatge» de Santos Torroella (Portbou, 1914–Barcelona, 2002), amic de Salvador Dalí. També anunciava el seu interès a «aprofundir i tenir un coneixement ben exhaustiu» de la seva col·lecció «per valorar possibles accions futures» a la ciutat i decidia contractar-ne una taxació.
La taxació de la col·lecció d’art de Santos Torroella i la seva vídua, Maite Bermejo, l’havia de fer, diu el decret municipal, l’empresa Artur Ramon SL per un preu establert en 6.000 euros més IVA (7.260 euros en total). La societat és propietat d’un dels experts en art més reconeguts de Catalunya, Artur Ramon Navarro, que ha arribat a exposar als Estats Units.
Els investigadors també han trobat la còpia d’aquesta taxació pagada amb fons públics. La va elaborar, en efecte, el galerista i historiador de l’art Ramon Navarro «per encàrrec de l’Ajuntament de Girona», diu el document. El problema és que aquesta taxació ja s’havia fet, segons consta en l’escrit, el 17 d’abril del 2013 a Barcelona; és a dir, un mes i sis dies abans que el consistori gironí aprovés l’encàrrec i el pressupost per pagar el treball de l’antiquari.
Fonts de la investigació van confirmar a EL PERIÓDICO que aquesta maniobra podia ser deguda a «les presses» per tancar la compra. La hipòtesi que estudia la Guàrdia Civil és que en el moment en què el perit va fer la feina encara no havia firmat cap contracte amb l’ajuntament. Almenys, segons fonts policials, no n’hi ha constància ni en l’expedient administratiu ni en la causa judicial oberta i coneguda com a operació Aquarium.
va ser una decisió polèmica ajornada el 2013. Finalment, es va aprovar el 2014 gràcies al vot de qualitat i desempat de l’alcalde i va tenir l’oposició del PSC, ICV i dos regidors de la CUP. Un tercer regidro de la formació antisistema i la portaveu del PP es van abstenir.
Possibles delictes
La Fiscalia Anticorrupció i el Jutjat número 2 de Girona investiguen si aquesta col·lecció, amb obres de Picasso, Dalí i Miró, va ser adquirida cometent delictes de malversació (si es va pagar amb fons dels ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter) o apropiació indeguda (si es van utilitzar diners de l’empresa Agissa, que s’havia de dedicar a millorar el servei d’aigua que rebien els veïns).
El 2009, Ramon Navarro es declarava en el blog de la seva galeria admirador de l’expresident Jordi Pujol, a qui considerava «un dels polítics més interessants i consistents que ha donat la democràcia». En aquest mateix blog, el febrer del 2014, Ramon va anunciar l’adquisició del fons artístic de Santos Torroella per 3,9 milions d’euros, malgrat que ell l’havia valorat en 4,7 milions. «Ha sigut una aposta molt personal» de Puigdemont, va relatar.
☰
El consistori va aprovar encarregar i pagar una taxació ja realitzada un mes abans