Un desfibril·lador al portal
Una comunitat de veïns de BCN instal·la una màquina reanimadora a la finca Actuar dins dels 10 primers minuts en una aturada cardíaca és clau per aconseguir salvar la vida
Els veïns passen per una formació, i és important que els nens també el sàpiguen utilitzar
Un amic li va explicar a Montse Bassas una història que havia llegit a EL PERIÓDICO d’un home a qui se li havia aturat el cor al carrer, i de com un farmacèutic i dos policies li van salvar la vida. Ella, gerent de Basmi Finques, va compartir el testimoni amb el seu equip. I va sorgir la idea: ¿Per què no proposem a les comunitats de veïns que gestionem que instal·lin un desfibril·lador al vestíbul? Ja han instal·lat el primer, al carrer d’Aragó, a Barcelona. Pot semblar una anècdota, però l’assumpte no és pas poca cosa: la mort sobtada afecta cada any prop de 30.000 persones a Espanya.
José Luis Peralta és el president de la comunitat afavorida. En la reunió ordinària de veïns, quan s’ho van plantejar fa unes quantes setmanes, no va tenir dubtes. «El cost és molt raonable i no ens responsabilitzem de res, només d’utilitzarlo si cal, que esperem que no calgui. Només hi veig beneficis, perquè a més no hi ha permanència mínima i et pots esborrar quan vulguis». A aquest home de 57 anys li va quedar clar que en un problema coronari el més important és actuar amb rapidesa. Ho certifica el doctor Ignacio Fernández Lozano, president del Consell Espanyol de Ressucitació Cardiopulmonar. Explica que a Barcelona, el temps mitjà de resposta d’una ambulància és d’11 minuts, que no està malament, però ja és massa tard, perquè al cap de 10 minuts ja estàs mort».
Al costat de la bústia
A Aragó 331 l’han col·locat en un lloc accessible, a l’abast de qualsevol veí, ja sigui un adult o un nen. I no és gens truculent pensar que sigui un menor el que hagi de fer servir l’aparell, ja que el més normal és que la persona que coneix els exercicis de reanimació es quedi al costat de l’afectat mentre la criatura corre tant com pot per agafar aquella cosa taronja que és al costat de les bústies. Per això s’instal·len a una alçada màxima de 170 centímetres.
Jordi Pallarés és el director de Cardio Guard, empresa que ha tancat un acord amb Basmi Finques per proveir tots els edificis que es vulguin sumar a la iniciativa. Afirma que el desfibril·lador només necessita entre sis i vuit segons per fer la primera descàrrega, i que el seu ús és senzill. N’hi ha prou de pitjar un botó i seguir les instruccions. Tothom
«Més enllà de salvar vides, convertim BCN en una ciutat pionera en cardioprotecció»
que sigui susceptible d’utilitzar-lo en les comunitats de veïns pot optar a una formació voluntària de sis hores que inclou les maniobres de reanimació cardiopulmonar (RCP). ¿I no el robaran? Sigui perquè la gent no es fica amb una cosa que pot salvar vides, o perquè no hi ha mercat negre de segona mà en què moure’s, el cert és que a aquesta empresa només els han robat dos aparells en 10 anys.
Lorenzo Viñas és el gerent de l’Escola d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida. Aplaudeix la iniciativa –«la valorem molt positivament, és una idea pionera i magnífica i d’una visió de futur extraordinària»– i no descarta potenciar que la resta d’associats en segueixin l’exemple. Bassas espera que altres empreses s’hi sumin, entre altres coses «perquè a més de salvar vides també és una bona manera de reforçar la marca Barcelona, convertint-nos en ciutat pionera en cardioprotecció». Hi haurà qui creurà que això dels desfibril·ladors és una cosa de la qual un s’ha de preocupar a partir d’una certa edat. Les xifres ho desmenteixen: la mort sobtada entre els joves mata més que el càncer i els accidents de trànsit junts. És per pensar-s’ho.
☰