Escapar-se del «tanatori»
Ramos demana a Espanya que somrigui per oblidar el ‘cas Lopetegui’ i disfruti del Mundial
L’escenari, amb aire lúgubre i fatalista, no va ser definit per cap periodista. Ni tan sols per un aficionat. Estava a punt d’acabar la roda de premsa oficial prèvia al debut d’Espanya en el Mundial 2018 contra Portugal quan Sergio Ramos, el capità de la Roja,va definir l’ambient que es viu. A la seva dreta hi tevi. nia Fernando Hierro, el nou seleccionador, mentre Julen Lopetegui, el tècnic que va guiar l’equip fins a Rússia, presumia del seu madridisme, omplint de crítiques la federació, ja des del Bernabéu, per acomiadar-lo de manera fulminant.
Hierro, mentrestant, mirava; Ramos, parlava. «Vinga, un somriure», va arribar a dir el capità de la selecció, que estrena el braçal en un Mundial prenent el llegat que van deixar al seu dia Casillas o Xa- El defensa blanc, que va confessar que estava assabentat dels contactes entre Julen i Florentino, demanava, que Espanya somrigués, turmentada com va quedar per unes hores surrealistes que la van portar a un canvi mai vist abans d’una Copa del Món. Ramos demanava somriure perquè, com ell mateix va confessar, «sembla que som en un tanatori». Vetllant un cádaver que ja no hi és, Espanya s’acosta trista a l’inici del seu Mundial a Sotxi.
SENSE TEMPS PER CANVIAR Hierro i Ramos estaven junts en una atapeïda sala de premsa de l’Estadi Fixt de Sotxi. Encara que sembli mentida, el focus estava més posat en el capità (va rebre nou preguntes) que en el nou seleccionador (en va contestar només tres) sota un clima d’improvisació, com es va constatar amb l’arribada del seu nou equip tècnic, minuts abans de començar l’entrenament. Des de l’aeroport de Barajas van viatjar directament a la gespa russa els homes de Fernando: Julián Calero (segon entrenador), Juan Carlos Martínez (preparador físic) i l’exinternacional Carlos Marchena, que exercirà d’enllaç amb els jugadors.
«La pressa és la pressa», es va disculpar Hierro, assumint que «no té temps de canviar res». Un entrenament, i en un clima de vetlla, obligats tots a «girar full com més aviat millor», com va reclamar Ramos, convertit en el portaveu de la selecció. «No és bo posar el dit a la nafra i indagar més. Quan ets capità et toca saber una mica més del compte en situacions de més repercussió». Així Ramos va insinuar que estava assabentat de les converses entre Lopetegui i el Madrid, mentre recordava que «per sobre d’un país no hi pot haver cap nom propi per important que sigui», va fegir el capità d’Espanya abans de precisar que «no hi ha esquerdes» al vestidor, i va presumir del seu historial quan li van citar Salah. «Qui tingui dubtes que miri el meu currículum».
«AMB PERSONALITAT» Hierro, mentrestant, advertia que es veurà una «Espanya reconeixible i amb personalitat», convençut que els seus «nois» fugiran de l’aire tètric que han viscut a Rússia. «És la primera de les tres grans finals que ens esperen. No dubtarem gens ni mica de les nostres virtuts. Aquesta selecció fa molt de temps que juga molt bé a futbol». Només la pilota traurà la selecció del «tanatori».
☰