L’agonia de Cristiano
L’astre, que no ha aclarit si seguirà al Madrid, acapara l’atenció en el duel d’avui
Han passat ja 12 anys des del seu primer gol en un Mundial. No va ser un gol per al record. Va marcar, per descomptat, de penal contra l’Iran en el segon partit de la fase de grups del torneig celebrat a Alemanya. Aquell equip de Luiz Felipe Scolari va acabar quart amb Luís Figo de capità. El braçal el porta ara CR7, que afronta el seu quart Mundial, que no significa que sigui l’últim. A Qatar hi arribaria amb 37 anys, gens impossible en un tipus que diu que té una edat biològica de 23 i amenaça de retirar-se als 41.
Cristiano acapara tota l’atenció del duel entre Portugal i Espanya. L’astre encara no ha aclarit si seguirà al Madrid. Les seves últimes declaracions van ser just després de l’èxit de la Champions amb Bale ne protagonista. El lusità es va encarregar d’enterbolir la festa amb unes reflexions made in Cristiano. Des d’aleshores no ha dit ni piu. L’ego de CR7 va patir un revés en una final en què no va poder mostrar abdominals. Una cosa similar al que li va passar en el triomf de Portugal a SaintDenis amb l’estrella a la banda donant instruccions com un possés al costat de Fernando Santos. Una lesió el va deixar fora de combat als 10 minuts entre llàgrimes.
«És un extraordinari jugador i capità. És decisiu tant dins com fora del camp. I també en els entrenaments, però més important que ell o jo és el col·lectiu. Ell ho afronta molt bé això, sap que Portugal és un conjunt», va remarcar ahir el generós seleccionador lusità.
ENVIT A FLORENTINO El Mundial és l’únic títol de renom que falta en el palmarès de Cristiano. Portugal no està entre les primeres favorites, però una altre sorprenent moment explosiu com el de l’Eurocopa podria portar el madridista a autoproclamar-se el millor de la història sense objeccions.
A Rússia ha arribat amb el seu guardaespatlles, el gegant Nuno da Cruz Marecos, exparacaigudista i antic lluitador a les forces especials portugueses. L’escorta potser l’ajudarà a evitar episodis com el del 2016, quan va agafar el micròfon d’un periodista de la televisió del seu país i el va llançar a un pantà ple de piranyes i cocodrils.
Fernando Santos ha repetit el seu clàssic búnquer a l’hora de concentrar els lusitans. No estan gaire lluny Cristiano i Messi, tots dos als afores de Moscou. Portugal està a Kratovo, una zona residencial envoltada de boscos, datxes (les cases de camp russes) i amb estrictes mesures de seguretat. Messi s’allotja a Brónnitsi, a uns 25 quilòmetres.
L’agonia de Cristiano s’incrementa a l’observar les seves xifres en els Mundials: 3 gols en 13 partits. Contra Espanya es trobarà en el seu element. L’astre sap que l’envit presentat a Florentino depèn molt de la seva actuació a Rússia. Vol cobrar més o se n’anirà, però difícilment trobarà un club amb aspiracions com les del Madrid. El PSG, pendent de la resolució de la UEFA sobre el joc net financer, sembla l’única alternativa.
Aquell noi que Alex Ferguson va fitxar en un avió després d’un amistós contra l’Sporting de Lisboa, el xaval que es va atrevir a desafiar Figo i Rui Costa en els seus primers entrenaments amb la selecció, és ara el referent indiscutible d’un país que somia amb un doblet a l’altura de la millor Espanya, aquella que va derrotar Portugal en els vuitens de final de Sud-àfrica 2010.
☰