El Periódico - Català

Suárez reapareix amb l’Uruguai després del seu amarg comiat

Cúpez i Tabárez repetiran el duel que van mantenir amb el Mallorca i l’Oviedo fa 20 anys

- JOAN DOMÈNECH

Va veure una targeta vermella a Sud-àfrica i va ser expulsat al Brasil. Sembla clara quina pot ser la pretensió més gran de Luis Suárez en el tercer Mundial que disputa. Encara que segurament estaria disposat a rebre un altre disgust semblant a canvi que l’Uruguai es proclami campiona.

El 2010, l’onze celeste va arribar a la semifinal, que va perdre contra Holanda (2-3), gràcies a una intervenci­ó decisiva seva. No a la porteria rival, sinó en la pròpia, al rebutjar amb la mà un cop de cap del ghanès Adiyiah en l’últim minut de la pròrroga (1-1) que hauria donat la classifica­ció als africans. El desallotja­ment de Suárez va provocar un penal que Asamoah Gyan va fallar, ja que el va xutar al travesser. A continuaci­ó, en la tanda decisiva, els xarrues, que havien recobrat vida, van tornar a mostrar-se més encertats (4-2). L’Uruguai va perdre pel tercer i quart lloc contra Alemanya (2-3).

Del Brasil va marxar-ne per la porta del darrere, assenyalat per tothom i avergonyit per una increïble mossegada que li va fer a Chiellini en el fragor de la sempre apassionad­a batalla Itàlia-Uruguai. Una imatge inoblidabl­e que Luis Suárez s’ha esforçat per netejar amb un comportame­nt irreprotxa­ble. No la va veure l’àrbitre, però sí milions de persones i la FIFA li va imposar una duríssima sanció d’ofici: nou partits de càstig amb l’Uruguai i quatre mesos d’inhabilita­ció, més, una multa de 100.000 francs suïssos.

MADUR»/

«MOLT MÉS «Suárez és molt més madur, sens dubte. El que va passar al Brasil és part de la vida real i va ser una lliçó per a ell, per madurar, no només en el futbol sinó també en la vida personal i familiar,» explicava Óscar Tabárez, el selecciona­dor, present sempre en els principals avatars futbolísti­cs de Lucho. «El conec des dels 18 anys», recordava a Iekaterinb­urg.

A Héctor Cúper el va conèixer quan en tenia 36. El 1991. Tabárez ja era entrenador (del Boca Juniors) i Cúper un veterà defensa a punt de fer el salt de la gespa cap a la banqueta a l’Huracà. A Iekaterinb­urg repetiran els duels de l’Argentina i la doble confrontac­ió que van protagonit­zar amb el Mallorca i l’Oviedo, respectiva­ment, quan van coincidir a la Lliga. Van empatar a Palma (1-1) i va vèncer Tabárez al Carlos Tartiere (01).

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain