«Griezmann l’encerta, l’Atlètic serà una llegenda»
PAULO FUTRE Exinternacional portuguès
L’esquerdada Espanya debuta avui contra Portugal en un duel entre veïns que sempre té morbo. Un dels símbols històrics del futbol lusità és Paulo Futre (Montijo, 52 anys), que analitzarà els partits del torneig per a la televisió del seu país. Campió d’Europa amb el Porto el 1987 i Pilota de Plata d’aquell any, va jugar en els tres grans equips de Portugal i és una de la llegendes de l’Atlètic.
— ¿Té ganes de Mundial? ¿Quins són els seus preferits del torneig?
—Els grans futbolers sempre tenim ganes de Mundial. És la festa de la pilota, el més bonic per a un futbolista. A Rússia hi veig les favorites de sempre. Al primer vagó hi posaria el Brasil, Alemanya i Espanya. Una de les tres hauria de ser la campiona. Al segon vagó hi posaria França, l’Argentina i Portugal.
— ¿La marxa de Lopetegui al Madrid pot erosionar la Roja?
— Ha sigut una cosa que ningú s’esperava. Espanya és un equipàs. Jo abans de tot això la veia campiona del món si jugava com davant de l’Argentina. És una meravella quan es posen a tocar la pilota. Crec que ha canviat molt poc respecte al campió del 2010. Vaig plorar amb el gol d’Iniesta a Sud-àfrica. Em van saltar les llàgrimes amb aquella dedicatòria a Jarque. També m’atreveixo a dir que pot ser el Mundial de Diego Costa. Té una espina clavada brutal.
— Vostè també va viure un episodi volcànic a Mèxic-86, l’únic Mundial que va disputar. ¿Com va ser aquella complexa experiència?
— Terrible. És la pàgina més negra de la història del futbol portuguès. Va ser un desastre total, un caos, una vergonya, el pitjor moment de la meva carrera. Jo tenia 20 anys. Els jugadors del Benfica i el Porto no es parlaven, però aquí van començar a unir-se contra la federació. Vam guanyar l’Anglaterra de Lineker i només ens calia un punt contra el Marroc o Polònia. Vam perdre els dos duels. Va ser lamentable, però em va ajudar després en la meva carrera. Res podia ser pitjor. Fins i tot el president del Portugal ens va amenaçar per la imatge que estàvem donant. En els tres Mundials següents ni tan sols hi vam participar.
— ¿Com valora la influència del Barça en la selecció espanyola?
— Parlem de jugadors decisius. Iniesta és un fenomen d’aquells que aparei- xen poques vegades en la història. Mai tornarem a veure un jugador amb les seves característiques esportives i humanes. Piqué és dels millors centrals del món. En soc fan. És un líder sense por de res. Alba és dels tres o quatre millors laterals del món. Quan menys t’ho esperes apareix corrent. I Busquets és el pivot que tothom voldria tenir al seu equip. És l’equilibri.
— ¿Li agrada debutar contra Espanya? — Prefereixo enfrontar-m’hi ara que més endavant. Passi el que passi, les dues seleccions són més fortes que l’Iran i el Marroc. Passaran totes dues a vuitens. És un partit que es pot afrontar amb més tranquil·litat, fins i tot es poden permetre un empat i tots contents.
— ¿El poden afectar a Cristiano els dubtes sobre el seu futur al Madrid? — En l’última Eurocopa hi va arribar igual. Sempre passa el mateix amb ell. Al Bicho no l’afecten aquestes coses. Té aquest olfacte golejador que encara que pensis que està malament o que no ha aparegut durant tot el partit te l’arma en una fracció de segon. Marca la diferència. Si és al camp els portuguesos somiem que poden passar coses. Quan està enfadat és fins i tot millor.
— ¿Vostè confiava en la continuïtat de Griezmann a l’Atlètic?
— Jo tenia fe. Al Barça només seria un més, amb nosaltres serà un mite, una llegenda. Serà etern a l’Atlètic. Griezmann l’encerta. M’hi veig reflectit. En la meva època tothom em deia que me n’anés a un gran equip per guanyar més trofeus. Ara, 30 anys després, encara em deixen anar que si me n’hagués anat al Barça, al Madrid o al Milan tindria una Pilota d’Or. Pot ser, però no tindria l’afecte de tants i tants matalassers. M’alegro que Griezmann es quedi.
— Aquella Pilota d’Or se li va escapar per culpa d’un periodista portuguès. — És així. La votació de la Pilota d’Or del 1987 la va guanyar Ruud Gullit i jo vaig quedar molt a prop. El periodista portuguès era l’últim a votar i li va donar els 10 punts a Gullit. Si els hi hagués donat a Butragueño hauria guanyat jo. Jo crec que es pensava que el Buitre anava segon, però era el tercer. Hi va haver força embolic. És de bojos que en un país tan petit com el nostre passi això. Em vaig emprenyar moltíssim al seu dia, però ja l’he perdonat.
☰
«Vaig plorar amb el gol d’Iniesta dedicat a Jarque. Ell és un fenomen dels que no passen gaire en la història»