«Els que contaminen el planeta són uns assassins»
ARNOLD SCHWARZENEGGER Actor i polític. Produeix i narra el documental ‘Las maravillas del mar’
Encara que a les pel·lícules que va rodar durant bona part de la seva carrera com a actor es dedicava a aniquilar éssers vius i destruir l’entorn, fora de la pantalla s’esforça per promoure la protecció del planeta i la bona salut de la flora i la fauna. Ho va demostrar durant els anys com a governador de Califòrnia i torna a fer-ho ara al capdavant de Las maravillas del mar, el documental que ha produït amb l’explorador marí Jean-Michel Cousteau –fill del cèlebre Jacques Cousteau– i en què també participa en qualitat de narrador. El film s’estrena avui.
— ¿Quan va començar a implicar-se en la causa mediambiental?
— Vaig néixer a Àustria, que és un país extremadament ecologista, així que la protecció del medi ambient és un tema que sempre m’ha interessat. Però vaig començar a adoptar una actitud més activa quan vaig entrar en política. Quan em vaig convertir en governador de Califòrnia vaig descobrir els efectes nefastos que té l’ús de combustibles fòssils, i que la pol·lució mata set milions de persones a l’any, o sigui, gairebé 20.000 persones al dia; ni les guerres ni els accidents de trànsit no causen tantes morts. Els qui contaminen el planeta no només són uns porcs, també uns assassins. I gràcies a les nostres iniciatives, Califòrnia va canviar: vam reduir els gasos d’efecte hivernacle, vam aconseguir promoure l’ús de vehicles amb combustibles alternatius i fer que la població caminés en una direcció més verda.
— ¿Creu que el cinema pot resultar més útil que la política a l’hora de promoure actituds més ecologistes?
— No necessàriament, però és una eina més i hem d’utilitzar-les totes. La nostra intenció amb Las maravillas del mar és fer que la gent s’enamori de l’oceà, perquè un protegeix el que estima. I estic segur que ho aconseguirem. Sempre aconsegueixo el que em proposo. Quan vaig començar en el culturisme fa 50 anys es de- ia que fer peses era dolent per a la salut, que provocava atacs de cor; avui tothom vol tenir grans músculs, i cada hotel té el seu propi gimnàs. I quan vaig arribar a Hollywood em van dir que no aconseguiria mai papers protagonistes. «Ets massa gran, i amb aquest accent només aconseguiràs papers de nazi», em deien. Però els vaig tapar la boca.
—
¿Per què va decidir deixar Àustria al seu dia per fer carrera als EUA?
— Sobretot perquè des del final de la segona guerra mundial, l’atmosfera al meu país era terrible, i no ho suportava. Tothom estava deprimit, tots bevien. Així que, quan vaig veure un documental sobre els EUA, vaig saber que tard o d’hora viuria allà.
—
¿Va saber des del principi que volia ser actor? — No. L’únic que sabia des de petit és que volia ser el millor culturista del món. També que volia ser ric i famós. Però va arribar un moment en què pujar a l’escenari i fer posturetes marcant múscul ja no representava res per a mi, així que vaig decidir ser actor. I, després de ser actor durant un temps, vaig entendre que gràcies a la meva fama tenia poder per promoure causes socials, humanitàries, i per això vaig entrar en política. Quan vaig saber que ja no havia de preocupar-me mai més pels diners, les meves prioritats van canviar: vaig deixar de pensar què podia rebre del món per pensar què podia oferir jo al món per fer-ne un lloc millor.
— La crítica coincideix que vostè ha ofert alguns dels seus millors treballs en els últims anys després de tornar al cine després de deixar la política. ¿A què ho atribueix?
— Ara m’ofereixen papers que en el passat no m’haurien proposat mai. Fa 30 anys, si jo hagués volgut fer un drama familiar, els productors s’haurien rigut de mi. M’haurien dit: «Arnold, amb tu fem diners quan mates gent i claves mastegots, i quan utilitzes metralladores gegantines i provoques explosions». A més, quan envelleixes et fas més savi, i no enterres les teves emocions com ho feies als 25 anys. I, finalment, quan ets governador vas a llocs on hi ha hagut un terratrèmol, i veus cadàvers reals. I parles amb familiars de víctimes de tirotejos, i coneixes nens que no tornaran mai més a veure els seus pares. Tot això et canvia.
☰
«Quan vaig arribar a Hollywood em van dir que no faria mai papers protagonistes. Però els vaig tapar la boca»