Espanya retirarà les ganivetes de les tanques de Ceuta i Melilla
El ministre de l’Interior considera prioritari desfer-se dels filferros tallants Les oenagés també demanen que s’acabin les devolucions en calent
Aquest tipus de fulles han provocat
tota mena de ferides
a molts que han intentat saltar les tanques
Fernando Grande-Marlaska vol retirar les polèmiques concertines de les tanques de Melilla i de Ceuta. Una setmana després d’accedir al càrrec, el ministre de l’Interior ha evidenciat un clar canvi de política respecte als seus antecessors, els populars Juan Ignacio Zoido i Jorge Fernández Díaz, i va explicitar ahir una clara intenció de retirar aquest tipus de filferros amb fulles que el Govern de Mariano Rajoy va ordenar col·locar com a instrument dissuasiu per a l’arribada d’immigrants.
«Faré tot el possible perquè es puguin retirar les concertines de les nostres fronteres. S’ha de treballar en origen, per exemple, no arribar mai a l’extrem de les concertines», va afirmar Grande-Marlaska en una entrevista a Onda Cero. El ministre va explicar en aquest sentit que demanarà un «informe complementari» per reforçar la decisió que s’ha de prendre i va reiterar que la retirada d’aquests instruments tallants és una de les seves «principals prioritats».
«Si estem parlant de solidaritat, de respecte a les persones, controlant els fluxos migratoris, col·laborant en origen amb les autoritats d’aquests països... quan aquestes persones ja estan al costat de la tanca ho hem de mirar, crec que és una cosa raonable», va manifestar el titular de l’Interior. Amnistia Internacional (AI) i la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) van celebrar la decisió del Govern, però van sol·licitar a més que s’aturin les devolucions en calent i es garanteixi l’accés al procediment d’asil. En el mateix sentit es va manifestar el Grup de Units Podem a Senat, que preguntarà a Grande-Marlaska, en la sessió de control de la setmana que ve, sobre si preveu posar fre a aquest tipus de devolucions.
L’Executiu de Mariano Rajoy va ordenar instal·lar les concertines a les tanques de Ceuta i Melilla el novembre del 2013, fet que va desencadenar una forta polseguera política. El primer a fer servir aquest mètode, no obstant, va ser el Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero el 2005, tot i que prop de dos anys després es va fer enrere i va retirar 12 quilòmetres de concertina de la tanca que separa Melilla amb el Marroc.
BARBARITAT La instal·lació d’aquestes fulles va generar una allau de protestes des del primer moment. AI va denunciar des del principi les greus ferides que podien causar les concertines. També la Defensora del Poble el 2013, Soledad Becerril, es va afegir a l’onada de reprovacions per aquesta mesura i la va qualificar de «barbaritat». «L’aspiració a una vida millor no s’acabarà per més alts que siguin els filats», va alertar Becerril. També la Unió Europea, en la línia de no poques oenagés, va advertir que les concertines no havien servit de fre per a l’arribada d’immigrants i sí per causar greus ferides. «Les fulles a la tanca de Melilla han estat allà abans i ara se n’han tornat a posar [...] L’última vegada que hi van ser no van impedir a la gent entrar, sinó que va entrar i a més es va fer ferides», va remarcar la comissària europea de l’Interior, Cecilia Malmström, el desembre del 2013.
Proves de les lesions que causen aquestes fulles han anat apareixent periòdicament. L’agost de l’any passat –per posar un dels últims exemples, que es podrien tornar a repetir aviat amb l’arribada del bon temps– més de 50 persones van saltar la tanca de Ceuta. La Creu Roja va haver d’atendre 67 immigrants en tres llocs diferents i 14 presentaven ferides i fractures causades per la concertina.
I així, més d’una vegada, cosa que no va dissuadir ni els ministres del PP Fernández Díaz i Zoido. Tots dos van mantenir aquest mecanisme i Fernández Díaz va arribar a defensar que les concertines són una mesura «no agressiva» que només causa ferides lleus.
☰