¿Pressupost o programa electoral?
L’acord entre el Govern de
Pedro Sánchez i Units Podem és el principi de l’elaboració dels Pressupostos de l’Estat per al 2019. Ho va admetre la titular d’Hisenda, María
Jesús Montero, després del consell de ministres de dijous. En tot cas va afirmar que el projecte «sortirà de fàbrica» aconseguint gairebé la quadratura del cercle: complint el dèficit i alhora posant l’accent a l’agenda social. Demà, després del consell extraordinari previst abans de remetre’l a Brussel·les, ho comprovarem.
Conscient de la seva reduïda representació parlamentària, el PSOE necessitava acordar almenys amb l’altra força d’esquerres del Congrés un esquelet pressupostari. Es comptabilitzen només les xifres de l’Estat (5.678 milions d’ingressos addicioqui nals i 2.082 milions de despesa) o bé la totalitat, és a dir, amb la Seguretat Social i les autonomies (uns 7.000 milions d’ingressos addicionals i uns 5.000 de despeses), han segellat una autèntica declaració programàtica. Ho especifica el preàmbul de l’acord PSOE-Units Podem: «Després de set anys de retallades i asfíxia dels governs del Partit Popular, el nostre país ha retrocedit en igualtat d’oportunitats, en cohesió social, en llibertats i drets, en qualitat democràtica i en convivència». I, afegeix, més endavant: «La moció de censura del mes de juny passat va demostrar que era possible fer fora el Partit Popular del Govern i que hi ha una majoria progressista en aquest país que creu que és hora de revertir tot el mal que s’ha propiciat en aquests anys». Curiós si es té en compte que entre els
Sense avals, el Govern podrà presentar el seu projecte com una alternativa econòmica
han de recolzar aquest projecte hi ha el PNB, que va avalar els comptes del PP, tot i que és veritat que va introduir una revalorització de les prestacions i, de passada, va dinamitar la reforma de les pensions aprovada pels populars el 2013.
Però no només falten els vots bascos perquè hi hagi Pressupostos per al 2019, sinó els del PDECat i ERC, que els pretenen vendre cars. Almenys en aparença. Però és cert que davant d’un projecte amb to social i amb més recursos per a Catalunya, com afirmava Montero en una entrevista en aquest diari la setmana passada, s’hauran de polir per argumentar per què s’hi oposen.
En tot cas, el Govern sempre tindrà excuses i arguments: si el recolzen al Congrés, podrà marcar perfil progressista i deixar en evidència la dreta si xoca amb el mur de la majoria absoluta del PP al Senat.
I si no aconsegueix prou avals, podrà vendre el projecte pressupostari com un canvi de política econòmica, més social, vetat per una oposició –ja s’encarregarà de reiterar-ho– que el forçarà a treballar amb uns comptes més restrictius que els que Brussel·les li havia permès. Més que un projecte pressupostari serà com un programa electoral. ☰