Horta abraça la filosofia de les superilles
El nucli antic del barri pacificarà quatre carrers per evitar el trànsit de pas Els cotxes hi podran circular però no valdrà la pena entrar-hi si no ets del barri
Barcelona té un problema que afecta tots els aspectes de la seva vida, de les seves rutines, de la seva convivència i del seu futur. Com a ciutat més densa d’Europa, sense opcions de créixer, la capital catalana s’enfronta al repte de tornar els carrers a les persones sense que això freni el creixement econòmic. Les superilles són una part d’aquest puzle. Però això, això d’expulsar cotxes de manera subtil, canviant sentits de circulació, reduint carrils o guanyant voreres, és una teoria que s’adapta a terrenys diferents. El retard en aquesta matèria és inquietant, i la tendència és contrària a l’esperada: creixen els desplaçaments en vehicle privat, tot i que és just admetre que també ho fa el transport públic. El nucli antic d’Horta se sumarà ara a la filosofia de les superilles. Molt de passada, pensaran alguns, perquè s’assembla molt a la clàssica pacificació de carrers antics, com es va fer al Born i a Gràcia.
L’àmbit d’actuació està dins del perímetre que marquen l’avinguda de l’Estatut, el carrer del Tajo i les avingudes de Vall d’Hebron, Valldaura i Fabra i Puig. El debat es va iniciar el 2016 i que s’hagi demorat tant l’execució imposa recordar un dels principals problemes que va tenir la superilla del Poblenou: la falta de comunicació. Aquí, assenyala el consistori, s’ha parlat amb residents, comerciants, entitats i ampes. A Horta l’objectiu és evitar que aquests carrerons siguin zona de pas. Es calcula que uns 3.000 vehicles diaris creuen la zona sense que el barri sigui la seva destinació. La majoria fan drecera per arribar a la Ronda de Dalt. L’ajuntament espera que la majoria deixin d’utilitzar aquest traçat, malgrat que continuarà operatiu. Això és potser el que més crida l’atenció d’aquesta teòrica superilla, que no s’expulsa físicament els vehicles, sinó que se’ls intenta reeducar perquè vegin que anar per allà no és una bona idea. Aquest és, segons fonts del consistori, l’acord al qual han arribat en el procés participatiu.
GAIREBÉ 500 A L’ESPERA Aquest mateix octubre començaran els treballs als carrers de Fulton i Horta, on s’instal·larà plataforma única i la velocitat es reduirà a 10 quilòmetres per hora. Aquest tros del projecte s’acabarà el març del 2019 i té un cost de 365.000 euros. El seguiran alguns trams de Chapí i Feliu i Codina, entre el febrer i el juliol de l’any que ve i amb un pressupost d’1,3 milions d’euros. Aquesta serà la quarta superilla de l’era Colau, després de la del Poblenou, les Corts i Sant Antoni. Queda feina per fer per arribar a les 503 que estipula el pla de mobilitat urbana en vigor.
☰