Sennett celebra la complexitat social

Trencar les rondes per obrir-se al Llobregat i el Besòs, potenciar les connexions a l’àrea metropolitana, connectar els ciutadans amb els experts en urbanisme i arquitectura perquè els seus dissenys siguin realment útils... aquestes van ser algunes de les idees aportades a la taula rodona Barcelona, Ciutat Oberta: De Bat a Bat. Els participants –Francesc Muñoz, especialista en urbanisme, les arquitectes Maria Rubert de Ventós i Maria Sisternas, i el periodista Llàtzer Moix, en substitució de l’anunciada arquitecta Itziar González i amb Josep Bohigas, també aquitecte, com a moderador– van servir de teloners d’una de les estrelles de la Biennal del Pensament: el sociòleg Richard Sennett (Chicago, 1943). La sala Pau Gil del recinte modernista Sant Pau on es van celebrar les trobades a causa de la pluja va quedar petita per acollir la xerrada de l’arquitecte Carles Muró amb l’autor de La cultura del nuevo capitalismo (Anagrama, 2006) i El artesano (Anagrama, 2009), primera part d’una trilogia l’últim volum, ja publicat en anglès, de la qual aviat arribarà a Espanya, Construir y habitar.

El més curiós va ser que tant els primers conferenciants com l’últim van coincidir en la necessitat de connectar millor les metròpolis, de crear espais d’interconnexió. Si la ciutat és un lloc de trobada i intercanvi avui dia és imprescindible dotar-la d’espais que facilitin aquest encreuament entre persones de diferents cultures i capacitat econòmica. En aquest punt Sennett, que viu entre Nova York i Londres, on fa classes a la London School of Economics, considera vital no preocupar-se tant per l’arribada de migrants i fer-ho més dels qui es veuen expulsats de la ciutat, com els joves. «Molts ja no tenen ni contractes i no poden aspirar al mateix que van tenir els seus pares», va lamentar.

ATRINXERATS El sociòleg va parlar de conceptes com la «justícia espacial» per posar l’accent en la necessitat de ciutats on no hi hagi guetos. «La gent té de dret a experimentar la