Dard a la causa del procés
Les decisions de diversos tribunals europeus en relació amb els líders independentistes que van fugir després de la proclamació d’independència han anat posant en un compromís el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i la seva instrucció de la causa pel referèndum unilateral de l’1-O. L’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein va infligir el revés més dur al rebutjar l’extradició de l’expresident Carles Puigdemont per rebel·lió, com Llarena sol·licitava en les diferents euroordres que va anar cursant i anul·lant per intentar evitar la clatellada que finalment va arribar.
El tribunal germànic va entendre que no hi va haver la violència «suficient» durant l’1-O per sustentar una acusació per un delicte de tal gravetat que, a més, no casa bé amb la legislació alemanya. Des del principi de la causa, el càrrec de rebel·lió ha estat àmpliament criticat per prestigiosos juristes, per més que, en els seus actes, el jutge Llarena anava justificant que el mer intent de doblegar l’ordre constitucional ja suposa l’exercici de la violència, tot i que no s’haguessin aconseguit els objectius.
A més, al maig, la justícia belga va rebutjar l’entrega dels exconsellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig pel que va considerar defectes de forma en l’euroordre. Bèlgica no va entrar en el fons de l’as- sumpte i va denegar les extradicions al jutjar que l’euroordre emesa per Llarena no es corresponia amb l’ordre de detenció nacional cursada prèviament per la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela.
/Davant la impossibilitat REACCIÓ AÏRADA de jutjar per rebel·lió Puigdemont i els exconsellers, el Govern central, encara del PP, va reaccionar iradament i va exigir sense èxit una reforma legal del procediment de les euroordres. La Comissió Europea va rebutjar de ple la idea i va defensar el correcte funcionament d’aquest mecanisme.
La suma de clatellades a la instrucció de Llarena va qüestionar un procés que acaba d’enfilar el camí del judici amb severes peticions de penes de la fiscalia.
Els tribunals d’Alemanya i Bèlgica van posar en perill la instrucció del jutge Llarena