Onada d’indignació
La sentència contra els cinc membres de La manada va provocar una onada de protestes al carrer, però en l’àmbit judicial hi va haver un tancament de files a l’entorn del tribunal de l’Audiència de Navarra, que va condemnar els processats a nou anys de presó per abús sexual i no per violació, malgrat que la víctima va ser penetrada i obligada a fer fel·lacions. La bretxa entre la justícia i el carrer es va fer més evident que mai.
El Tribunal Superior de Justícia de Navarra té ara a les mans la tasca de confirmar la decisió o esmenar la plana als seus companys. La defensa segueix demanant l’absolució, i la fiscalia, que s’incrementi la pena al considerar que el que va patir la noia als Sanfermines del 2016 va ser una agressió sexual.
És cert que alguns jutges i fiscals van criticar de forma individual els arguments del tribunal, però les seves associacions professionals van sortir en defensa dels magistrats. Els juristes disconformes amb la resolució van reclamar més formació dels jutges en els delictes contra la dona. La majoria, però no tots, veien necessària una reforma del Codi Penal. No obstant, les associacions van demanar «tot el respecte» a les resolucions judicials, «tot i que no es comparteixin», ja que «constitueixen un pilar fonamental de l’Estat de dret i de la democràcia», alhora que recordava que la llei «preveu un sistema de recursos» per «fer valer» les discrepàncies.
/En l’àmbit «PROBLEMA SINGULAR» polític, hi va haver dues reaccions. La primera i més polèmica va ser la del llavors ministre de Justícia, Rafael Catalá, sorprès perquè el Consell General del Poder Judicial no actués contra Ricardo González, el jutge que va emetre el vot particular en la sentència al veure en els vídeos gravats pels acusats «actes sexuals en un ambient de gresca i alegria». El ministre va dir que tothom sabia que aquest togat «té algun problema singular». El Govern del PP, per la seva part, va encarregar a la comissió general de codificació revisar els delictes sexuals, i es reunirà aquest dijous, gairebé sis mesos després de constituir-se.
La polèmica decisió va obrir una bretxa social entre la societat i els jutges