La inajornable reforma de la justícia
El catedràtic Jordi Nieva Fenoll afirma a l’article que publica EL PERIÓDICO que «és temps de reformes [en el món judicial] a fi que la llum pública reflecteixi degudament l’excel·lència i pulcritud de l’enorme majoria del col·lectiu judicial». En efecte, l’estament judicial a Espanya no viu el seu millor moment. En uns temps de crisi de l’estructura democràtica de què es va dotar el país en la Transició, des de la representativitat dels partits polítics a l’estructura territorial de l’Estat, passant per la mateixa direcció de l’Estat, la judicatura no s’escapa de les crítiques per part d’una part important de la ciutadania.
L’esperit contestatari del moviment 15M, que ha sacsejat el poder polític, l’econòmic i també el poder mediàtic, apunta ara cap a la justícia. Sentències com la de La manada, girs incomprensibles com el del Tribunal Suprem (TS) amb les hipoteques, sentències europees que esmenen la plana als tribunals espanyols (el Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre les clàusules terra, aquesta mateixa setmana la del Tribunal de Drets Humans de la UE sobre el judici d’Arnaldo Otegi), la instrucció del procés, amb aquesta presó preventiva tan difícil de justificar i el discutit i discutible delicte de rebel·lió... són arguments que se sumen perquè alguns dibuixin una justícia espanyola poc democràtica, de baixa qualitat, fosca, subjecta al poder polític i econòmic i molt conservadora, quan no directament hereva o nostàlgica del franquisme.
Moltes de les crítiques estan més que justificades. Però de la mateixa manera que no tots els polítics són iguals, tots els partits no són corruptes i totes les institucions no són ineficaces, no tots els jutges són de dretes, masclistes, forts amb el feble i febles amb el fort. El poder judicial necessita amb urgència obrir les finestres dels seus estaments, prioritzar la meritocràcia, millorar la formació, evitar les quotes partidistes i establir mecanismes perquè la independència del jutge no signifiqui arbitrarietat o apriorismes ideològics. Però també necessita que la política assumeixi la seva responsabilitat; tan perniciós és polititzar la justícia com judicialitzar assumptes que són polítics. Que la justícia espanyola necessiti reformar-se no implica que Espanya sigui una democràcia de baixa qualitat. No s’ha de confondre crítica amb populisme.
El poder judicial necessita amb urgència obrir les finestres dels seus estaments i evitar quotes partidistes