La secta dels ‘erre que erre’
Per ser bon independentista, abans n’hi havia prou amb votar forces independentistes. Després manifestar-se cada Onze de Setembre, previ pagament de samarretes i altres adorns. Aviat va tocar abonar la quota a les entitats de la cosa, que no es tracta de fer el garrepa quan els somnis estan en joc. També contribuir en les col·lectes per sufragar les multes imposades als líders sobiranistes. I participar en tres votacions per la independència, a risc de rebre alguna cop de porra . I votar en tres eleccions en cinc anys, cada una de les quals seria l’última d’ordre autonòmic. Ni així.
Els convençuts no deixen de comptar-se i recomptar-se, tenint poc o gens en compte els altres. Per això l’últim hit és, pel mòdic preu de 10 euros, allistar-se literalment en la causa, com a «fundadors» de la Crida Nacional per la República o del Consell de
La clau
la República, tots dos ideats per Carles Puigdemont. Els empresaris que en veritat siguin bons catalans també s’hauran de registrar, a iniciativa de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), en un cens de companyies amigues del procés, per així identificar les pèrfides que després de l’1-O van mudar la seu social i aquelles que, les molt equidistants, pretenen vendre els seus productes a tots els consumidors, pensin com pensin.
«Consum estratègic»
El «consum estratègic» que encoratja l’ANC, una mena de segell de qualitat patriòtica, s’assembla massa a un intent de boicot sobiranista a les empreses desafectes. Una iniciativa que, si prosperés, es podria estendre a altres àmbits econòmics. La botigues beneïdes pel processisme podrien lluir a la seva façana una lluna groga que les distingís de la resta, i el mateix farien els taxistes, les funeràries, les gasolineres... O els diaris, a risc que algun lluís mitja lluna o la mostrés sencera, però en dies alterns.
Amb les seves llistes blanques, que condemnen la resta dels catalans a una ominosa llista negra, la secta dels erre que erre –república que república–, minoritària però sorollosa en l’independentisme, està construint un país imaginari cada cop més petit i excloent.
☰
t