¿Quins jocs ens esperen al cel?

La lectura d'un dels meus llibres m'ha fet una certa impressió. Una impressió que no té res a veure amb el fet de la qualitat o la mediocritat del meu llibre. És un llibre que porta aquest títol: Temps afegit. M'ha fet una certa impressió adonar-me que és un llibre que vaig escriure l'any 2000 i es va publicar el 2001. I escric aquestes ratlles quan estem a punt d'entrar en el 2019. Com diria una àvia meva: «!Mare de Déu!»

La vida ens acompanya amb una dosi d'atzar considerable. I, de fet, jo sempre he donat molta importància a l'atzar. Des del naixement fins a la mort, la vida està jugant amb nosaltres, encara que es doni molta importància a les nostres decisions. Era el cantant Raimon, si no m'equivoco, qui cantava uns esplèndids versos escrits pel clàssic poeta del segle XV Ausiàs March. En el magnífic tema Veles e vents, diu, parlant de la vida i la mort: «A joc de daus us acompararé».

Milers de daus diversos actuen en les nostres vides. I no és ara, sinó des de fa molts anys, que mantinc el que vaig escriure: em sento com el jugador de la ruleta que, havent apostat moltes vegades, arriba el moment que s'ha gastat tot el que havia previst i es troba a la butxaca una fitxa oblidada.

PENSO

que he tingut sort, bastanta sort al llarg de la vida. Al jutge de la vida li demano un impossible, ja en sóc conscient. Però no em sabria greu acabar empatant el partit amb mi mateix. En qualsevol cas, el joc no s’ha acabat, encara.

Encara no he sentit el xiulet decisiu que indica que s’ha acabat el partit. Mai he estat un rebel, però m’agradaria que s’hi pogués jugar a alguna cosa, allà al cel.

☰

Encara no he sentit el xiulet decisiu que indica que s’ha acabat el partit