La vivenda, una mina per als impostos
Espanya és a la franja alta de la UE pel que fa al pes de les càrregues lligades al maó En la vida d’una operació immobiliària es pot pagar l’AJD fins en set ocasions
La vivenda, a més d’un dret constitucional, és una mina de la qual es nodreixen les diferents administracions a través de figures tributàries que recauen tant sobre la propietat com sobre el lloguer. Entre tots aquests tributs es troba el que grava els actes jurídics documentats (AJD), que el Govern central ha obligat els bancs a pagar a través de decret, per neutralitzar la decisió del Tribunal Suprem, que, en una acció sense precedents, va esmenar la seva pròpia decisió i va sentenciar en contra dels consumidors per 15 vots a 13 dimarts passat. Són uns 2.000 milions anuals que recapten les autonomies, el finançament de les quals torna a posar-se sobre la taula a l’estar molt lligada al maó.
Aquest gravamen és només una de les potes en què es recolza la fiscalitat de la vivenda, un dels actius més subjectes a tributació, amb altres càrrecs com l’impost de transmissions patrimonials (ITP), també autonòmic; l’IVA (si és vivenda nova), per a l’Estat; així com tributs municipals com l’IBI i la plusvàlua, qüestionada pels tribunals quan no hi ha un guany patrimonial real, i els rendiments en l’IRPF, que és estatal, així com els gravàmens autonòmics de patrimoni o successions i donacions.
Per a un promotor immobiliari, els impostos poden suposar fins al 21% del desemborsament total, i per a un particular que adquireix una vivenda, fins al 17%, segons un estudi sobre els costos vinculats als immobles efectuat pel Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF). Altres anàlisis situen els costos fiscals i la resta, com el notari, el registre i la gestoria, entre el 8% i el 13% de l’import de l’immoble per a un particular, tot i que en comunitats autònomes amb gravàmens per als AJD i l’ITP més alts, com Catalunya, Galícia i la Comunitat Valenciana, poden assolir el 15%.
Espanya se situa a la franja alta pel que fa al pes de la tributació relacionada amb els immobles, sigui via propietat o via lloguer, a la Unió Europea (UE). Un estudi de la Comissió Europea destaca les diferències significatives entre estats membres. Els casos de més pes es troben a França, amb el 3,3% del producte interior brut (PIB); el Regne Unit (3,1%), i Grècia (2,8%). Espanya se situa a l’entorn del 2,6%, amb dades del 2016, les últimes disponibles en la comparació internacional. vida