EL DUBTE QUE ES JUGUI AVUI
Isamu Kato va aterrar a Buenos Aires amb un crit que no va trigar a deixar anar. «Ja veuràs, no som com els putos del River Plate». Havia volat 33 hores. Però no li importava. Als 31 anys, estava a punt de complir el somni de veure el Boca Juniors, a la mateixa Bombonera. Imaginava un triomf inapel·lable contra el rival de sempre i crits embriagats de victòria. Quan va abandonar l’aeroport internacional d’Ezeiza vestit amb la samarreta i la gorreta blava i daurada dels seus amors, va trobar un cel tan plomós que només escopia aigua. Mal presagi. Kato ni va poder arribar a la pista. Pel camí es va assabentar que la primera final de la Copa Libertadores s’havia suspès.
El camp de joc era una piscina. El xoc que esperava tot el planeta quedava en l’aire. «¿Quan es jugarà?», va haver de preguntar. I li devien dir que aquest diumenge, a les 16 hores, sempre que la pluja ho permeti. Però a aquella hora estaria emprenent la tornada a Tòquio. Hi havia anat només per veure el partit acabat de suspendre.
Kato no estava sol en el seu desconsol. Un país sencer va esperar fins a l’últim minut un senyal miraculós del cel que aturés el temporal. Amics i famílies s’havien reunit davant el televisor sense fer cas dels trons i llampecs. El diluvi havia estat anunciat pel Servei Meteorològic Nacional des del començament de setmana. Però ni la Federació Argentina (AFA) ni la Confederació Sud-americana (Conmebol) van semblar haver prestat atenció a les advertències. Durant les primeres hores de dissabte es va desencadenar el temporal tan augurat. La zona veïna a l’estadi, contigu a un rierol pestilent, no va tardar a notar els efectes de la tempesta. Tot i que a hores d’ara no prolifera la fetor en temps de pluja, es confirmava certa vigència d’aquell antic cant maliciós dels riverplatencs per adreçarse al seu rival històric: «la Boca es va inundar i a tots els del Boca la merda els va tapar».
TOTA LA PLUJA D’UN ANY Passat el migdia, els planters es van dirigir no obstant cap a La Bombonera sabent que era un viatge tan inútil com el del turista nipó. La Conmebol mantenia el silenci. Christian Gribaudo, un directiu del Boca, va provar d’explicar l’inexplicable sobre la demora a comunicar l’evident. «Ja van caure 95 mil·límetres sobre el terreny de joc. És més que en tot l’any, que en van ser 90.» Però Gribaudo no tenia autorització per dir que «la final de la fi del món» no prosperava.
Boca Juniors i River Plate dubten que avui es pugui disputar el superclàssic. La previsió meteorològica anuncia pluges idèntiques a les d’ahir dissabte a la mateixa hora en què hi ha previst el partit (14 hores, a Buenos Aires). L’informe preveu mal temps fins dimarts. La gran final sembla maleïda.
JEl camp de joc estava completament negat. Les tribunes, buides. «¿Quant temps necessiten per adonar-se que el partit no s’ha de jugar? Per més drenatge de la pista que facin, ¿i els accessos? ¿I la gent? ¿I el joc?», es preguntava el diari esportiu Olé. La Bombonera acostuma a ser pintoresca. Un pas obligat dels turistes que visiten Buenos Aires. La seva acústica és també peculiar. Els partits «sonen» d’una altra manera. Els rivals s’intimiden. Els locals s’engrandeixen davant dels bramuls. Però des de fa anys se sap que la gespa no suporta gaire més que un ruixat. El seu sistema de desguàs és precari.
Els organitzadors van prendre en aquest sentit la pitjor de les decisions: ignorar aquest historial. ¿Només per imperícia? L’expectativa global no tenia precedents i es materialitzava veient els ingents diners rebuts pels drets televisius. Els periodistes esportius locals hi coincidien: d’haver-se tractat d’un partit de la lliga, l’haurien suspès al matí. Però aquest desenllaç de la Llibertadors posava en joc una altra cosa. Un altre negoci.
UN ALTRE ESCÀNDOL La tardana suspensió no va fer altra cosa que estar en sintonia amb l’ocorregut amb aquesta Copa Llibertadors: al llarg dels partits hi va haver jugadors que van saltar a la gespa malgrat que no podien, equips sancionats amb pèrdua de punts, càstigs molt discutibles, una pèssima utilització del VAR i, com a colofó, el diluvi d’ahir dissabte. Els jugadors van tornar als hotels, però als centenars de seguidors passats per aigua durant una vigília inútil ningú els va avisar que podien tornar avui diumenge. En el seu primer informe, la Conmebol va errar la punteria i va dir que el primer partit de la final es disputaria el 25 de novembre, és a dir, després del segon, previst per a un dia abans. Va corregir l’errata immediatament, però va deixar en l’aire la sensació que tot pot canviar d’una hora per a altra. ¿Avui, demà, dimarts?
☰