L’aliança dels nois ‘gilipolles’
Aquesta setmana he conegut dos tontos molt tontos. Tot i que, per ser-los sincer, conèixer idiotes a partir de certa edat no és un problema. És una molèstia menor que només enterboleix una o dues cerveses. El més greu és que els beneits es creuin en el teu camí en l’adolescència, quan encara et sents obligat a caure bé a tot el món i creus que després de cada encaixada de mans hi ha amistat eterna.
Anem al gra, els meus dos ximples molt tontos d’aquesta setmana són personatgets de l’est de Londres que em van inflar el cap durant una bona estona a compte, suposadament, del futbol. Quan vull xerrar em poso una jaqueta del Barça. Em sento ridícul i ho estic (igual que tots els que surten de casa amb peces del seu equip com si fossin massatgistes o entrenadors de porters), però és infal·lible com a imant per a la conversa: Do you support Barça? Yes, I do. I a partir d’aquí, el que surti. De vegades val la pena; de vegades menys i altres vegades és millor haver-se quedat a casa.
Aquesta vegada el que va sortir va ser poc i dolent, com un meló baratet. Dos minuts van ser suficients per comprovar que els meus nous confrares eren més de banderes que de pilotes. El resum de les seves aportacions en primera ronda va ser que Anglaterra ha de lluitar per continuar sent anglesa, que la ultraesquerra vol acabar amb el seu país i que els musulmans radicals són un problema. En segona ronda, Anglaterra havia de seguir lluitant, però ja literalment, per ser anglesa; l’extrema esquerra continuava desitjant acabar amb el seu país i amb el món sencer; i els musulmans ja eren tots, radicals o no, un problema. No hi va haver tercera. Si n’hi hagués hagut potser jo també m’hagués convertit en una greu molèstia, ja que no colo com a anglosaxó. No només pel nas.
Acomiadament al West Ham
Els paios van dir simpatitzar amb l’Aliança de Nois del Futbol (Football Lads Alliance), una organització nascuda el 2017 i que la majoria dels mitjans de comunicació associen amb la ultradreta i el supremacisme racista que al seu dia representava l’extinta organització política English Defence League. A l’octubre es van manifestar a Londres i la cosa va acabar a mastegots amb la policia. Els seus integrants no es cansen de dir que lluiten contra tots els extremismes, però el cert és que en aquest tots n’hi falta un, el seu, que és igual de perillós. Propi de caps que al seu dia van ser buits i que han acabat plens d’immundícia. Després d’aquesta manifestació el West Ham va acomiadar un dels seus tècnics per haver-hi assistit.
Amb la idiotesa no hi ha mitges tintes. Igual que sabem que si sembla un ànec, neda com un ànec i gralla com un ànec, és un ànec; també podem donar per fet que si un es manifesta amb gent que saluda a la romana i assaja càntics racistes és un feixista d’anar per casa. Sent generosos podem comprendre que sigui més poca-solta que feixista d’anar per casa; però feixista d’anar per casa al cap i a la fi. Això val per a Anglaterra, però també per a Espanya, Catalunya i, com diria Carod-Rovira, és tan veritat aquí com a la Xina popular.
Un enyora els temps en què el futbol professional no havia sigut segrestat pels diners i la pijería mental que tot ho viu com una «experiència». Però sens dubte ni en somnis el tornaríem al fanatisme disfressat de patriotisme infantil tronat dels Football Lads Alliance. Amb dos n’he tingut
gilipolles.H prou. Quin parell de
El futbol és ara una experiència, com tot el que toca la ‘pijería’ mental