San Juan adapta l’obra de teatre homònima
Quantes vegades se’ns ha dit que Joan Carles I, l’avui rei emèrit, va portar la democràcia a Espanya? ¿I quantes ens hem parat a pensar si això és realment cert? «El que nosaltres hem volgut plantejar és que, al contrari, ell va ser al centre d’un procés per posar límit a la mobilització popular antifranquista que havia tingut lloc durant els 20 anys previs. Com a resultat, la llei de tots la van acabar fent set persones, gairebé totes franquistes, sense cap debat públic».
Qui parla és l’actor Alberto San Juan. Acaba de presentar al Festival de Sevilla la seva primera pel·lícula com a director, El Rey –Valentín Álvarez la codirigeix–, ni més ni menys que una transposició a la pantalla de la mateixa obra de teatre homònima que va estar dos anys representant-se a Madrid.
Mentre ofereix una aproximació experimental, arriscada i inevitablement controvertida a la monarquia espanyola, hi prova d’oferir «una petita aportació al debat públic ara que se celebren els 40 anys de la Constitució».
El text que vehicula El Rey alterna declaracions en premsa i discursos oficials amb reflexions hipotètiques, i a l’escoltar-lo és fàcil confondre l’un amb l’altre. «Joan Carles sí va dir que la dictadura havien sigut 40 anys de pau, i que per ell el més important era que els vencedors de la guerra civil no fossin els perdedors en la democràcia», recorda San Juan. «També és cert que no permetia que es parlés malament de Franco en la seva presència», afegeix.
«El Rei no permetia que es parlés malament del dictador en la seva presència», recorda el director de la pel·lícula
UN MALSON La pel·lícula arrenca el juny del 2014. Just després d’abdicar, Joan Carles I (Luis Bermejo) té un malson en meitat de la nit en què el visiten els fantasmes del passat: Carrero Blanco, Antonio Tejero, Rodolfo Martín Villa, Salvador Puig Antich, Tejero, Adolfo Suárez, Felipe González, Francisco Franco.
Guillermo Toledo i el mateix San Juan encarnen a tots els visitants onírics. «Ens diuen que estem removent el vell però, ¿què en té, de vell? Parlem de coses que estan passant avui dia», recorda Toledo. «La dreta s’està extremant cada vegada més, i els mitjans de comunicació reneguen de la seva responsabilitat social: als titellaires i còmics se’ns diu enaltidors del terrorisme, i a un ultradretà armat fins a les dents que vol matar el president se’l qualifica simplement de boig».
És en part per això que, assumeix San Juan, la seva pel·lícula generarà molt prejudici. «La gent ens veu com dos cretins, i potser tinguin raó, però tenim un gran sentit cívic». Tot el que fan, afegeix Toledo, part del desig de ser bons ciutadans; i per tant no té sentit pensar en el cost professional que comporta. «Per a uns soc un ídol i per a d’altres algú assessinable, i m’és igual, per molt que Alberto em demani que em talli». San Juan replica: «És que em fot el personatge que s’ha construït entorn de Willy, perquè no es correspon amb la realitat».
FEROTGES CRÍTIQUES En realitat, al recordar la imatge que s’ha popularitzat sobre Toledo és inevitable pensar en les ferotges crítiques abocades en els últims dies sobre Dani Mateo a causa d’un esquetx televisiu en què el còmic se sonava els mocs amb la bandera espanyola.
«Segons la meva opinió, les dues coses formen part del brutal retrocés que estem patint quant a la llibertat d’expressió, i d’una operació d’estat orquestrada per neutralitzar la mobilització social apel·lant a la unitat nacional contra l’independentisme català», lamenta San Juan. «Som capaços de matar per un tros de tela però no per les retallades en la sanitat o pel problema de la vivenda». I sentència: «Em creuria Albert Rivera molt més si se sonés els mocs amb la bandera. Tot i que això és molt demanar».
☰