«La vacuna, paraula màgica, no és tota la solució a la sida»
BONAVENTURA CLOTET President de la Fundació Lluita Contra la Sida
El doctor Bonaventura Clotet (Barcelona, 1953) s’acomoda per parlar del que més sap, de la sida, que investiga des que va topar amb el primer cas a Espanya, l’any 1981. I de la gala People in Red que pretén recaptar fons per continuar investigant i que organitza la fundació que ell presideix. Se celebra dilluns 19 de novembre al MNAC amb Jesús Vázquez al capdavant.
–Traguem-nos la pregunta que més li fan. ¿I la cura quan?
–D’aquí a cinc anys tindrem la prova de concepte de la vacuna tot i que després el titular, com que no us hi cap tot, es redueix a: en cinc anys hi haurà vacuna. Ara està en fase d’assaig en humans i per tant ja la tenim. El que passa és que la vacuna, que és una paraula màgica, no és tota la solució a la sida.
— La solució és més complicada.
— Nosaltres busquem que una persona que estigui infectada elimini tots els virus que té amagats dins d’unes cèl·lules refugi i es curi. La vacuna terapèutica que tenim en fase d’assaig ajudarà a aconseguir-ho, però no serà l’única eina. La cura necessita combinar diverses estratègies per acabar amb aquests amagatalls del virus: vacuna, anticossos neutralitzants, immunoglobulines modificades i fàrmacs que facin sortir d’allà on hi ha el virus. L’orgull per a mi és poder dir que des de l’IrsiCaixa estem treballant en tots aquests fronts, i amb resultats. ¿La prova de concepte per quan? Doncs en els propers 10 anys.
— ¿Temps en aquest cas són també molts diners?
— És clar. També treballem en vacunes preventives. Estem experimentant amb ratolins amb immunoglobulines que atrapen tots els virus i hem demostrat que són molt eficaços. Però ara cal passar a altres fases i arribar a l’assaig en simis i després en humans. Tot això requereix temps i la manera d’escurçar els terminis són diners.
— ¿I no es cansa de demanar-ho?
— No. Fa 37 anys que investigo. Al 91, amb la meva dona vam fer la primera exposició benèfica de pintures de tot l’Estat per recaptar diners, crec que van ser 16 milions de pessetes. Aquests diners van permetre iniciar molts projectes d’investigació. El fundraising, el mecenatge, la filantropia són necessaris perquè si demanes ajut econòmic a organismes oficials tot és molt més lent i perds competitivitat.
— ¿Això és una carrera en què els laboratoris no ensenyen les seves cartes?
— Per descomptat. No es comparteix tota la informació. S’ensenyen els triomfs quan té les patents. La investigació és competitiva. Crees pa- tents, treball i riquesa...
— No els deu ajudar que avui sida sigui igual a malaltia crònica.
— Per desgràcia estem veient que les notícies perden el seu impacte de seguida i no passa res. Es continua ofegant gent al Mediterrani que fuig de la misèria i la guerra. Tenim a les nostres ciutats exemples de pobresa extrema i no s’immuta ningú. No hauria de semblar normal que de sida mori cada any prop d’un milió de persones al món.
— Una de cada quatre o cada cinc persones que està infectada no ho sap. — Per això és important fer-se la prova. A Europa s’ofereixen bons tractaments, però cal mirar més enllà. L’any 2010 hi havia en tractament al món gairebé vuit milions de persones, aquest estiu n’eren 22 milions, però és que el 45% de la gent infectada no ho sap. A més, i desgraciadament, el tipus de fàrmac que es envia als malalts a l’Àfrica, a l’Índia o a la Xina no és el que rebria un pacient que s’infecti a Barcelona. Són els antiretrovirals inicials.
— Això és una tremenda injustícia. — Per això hem de lluitar perquè qualsevol persona tingui accés als medicaments més eficients i menys tòxics. Les farmacèutiques fan esforços per oferir altres genèrics, però queda molt per fer.
— El dilluns 19 és la gala People in Red. ¿Com fa una crida a la participació?
— Aquesta serà una gala més internacional, que es difondrà en streaming i que pretén arribar a molta gent. Perquè com més et facis escoltar més prevenció fas.
— ¿Per què augmenten les malalties de transmissió sexual?
— Perquè no s’utilitza el preservatiu. Caldria fer campanyes a les escoles entre els adolescents, a partir dels 11 anys: educació sexual, més madura, útil, adulta, tot i que això són polítiques...
— ¿Significar-se políticament al costat del PDECat li ha donat problemes?
— No. La ciència no té color polític. Fer investigació, el que més m’agrada, és un bé per a tothom.
— Té una edat en què molts doctors pengen la bata.
— Si puc, moriré amb les botes posades. Espero continuar treballant molts anys, vull vèncer la sida. El gran exemple el tenim als Estats Units. Algun dels mentors més importants que he tingut allà tenen 75 anys o fins i tot més i segueixen dirigint equips i investigant. Crec que hauria de poder jubilar-se qui volgués, però aquella persona que continua sent vàlida per al sistema hauria de poder seguir.
— ¿Una Llei de Mecenatge ajudaria la filantropia?
— Sí. És una cosa que s’hauria de resoldre d’una punyetera vegada. Però a més de la llei, cal inculcar la cultura calvinista que funciona als Estats Units i en què, si has triomfat a la vida, has de donar diners a la universitat o a l’organització que vulguis. I si no pots ajudar amb més ho fas amb menys. Per això la campanya d’ajuda a la sida a través dels SMS amb la paraula Sida al 38033 (tres euros) o al 38099 (cinc euros)
— ¿Què li diu a qui pensa que la sida no va amb ell?
— Que s’equivoca. Que quan vam començar la investigació, gràcies a l’Obra Social de La Caixa i a la Generalitat, fa més de 25 anys, ens vam centrar en la sida, però que estem treballant també en cures terapèutiques contra el càncer. Gràcies al model de vacuna li podem ensenyar quina part del virus ha d’atacar, però també podem incidir en el tumor. Avancem en malalties que afecten tota la societat.
— ¿Miguel Bosé, que va ser al capdavant de la gala, els ha deixat?
— I ara. Li estaré sempre agraït. Ell va fer gran la gala. Però tot són processos i ara és el People in Red, amb Jesús Vázquez, Toni Cruz i molta gent que ajuda desinteressadament, que n’és moltíssima.
☰
«Si puc moriré amb les botes posades. Espero continuar treballant molts anys i espero vèncer»