¿Patinets elèctrics també a la carretera?
El món de la mobilitat respon dividit davant la demanda mentre la DGT manté el veto Els ‘patinadors a motor’ creuen que han de tenir els mateixos drets i deures que les bicicletes
Davant de la pregunta, «¿Creus que hem d’autoritzar els patinets elèctrics a circular també per les carreteres?, el primer impuls et porta a dir que no. Costa pensar en carreteres plenes d’aquests enginys circulant al costat de camions després dels problemes que està creant la seva invasió descontrolada a les ciutats. Consultades les entitats més representatives del món de la mobilitat, l’opinió canvia. Alguns s’hi oposen sobretot per raons de seguretat, però d’altres són partidaris d’un sí condicionat. El debat no és un brindis al sol. La sol·licitud de poder transitar per la carreteres l’han formulat els patinadors agrupats en l’Associació d’Usuaris de Vehicles de Mobilitat Personal (AUVMP) davant de la Direcció General de Trànsit (DGT). El seu president, el madrileny Juan Jiménez, afirma que el patinet propulsat per una bateria hauria de rebre el mateix tracte, «els mateixos drets i deures», que les bicicletes, que cada vegada més sovint incorporen també un suport elèctric.
Des del punt de vista de la seguretat, creu que aquest tipus de vehicles són millors fins i tot que les bicicletes, al ser més a prop del terra i amb els peus desenganxats d’un pedal. «Tens més capacitat de reacció», assegura. Fa 10 anys que ell munta en tota mena de patinets autopropulsats i la caiguda més dura la va patir en una bicicleta.
Jo, que visc en una urbanització dels afores de Madrid, no puc agafarlo per anar a comprar el pa al poble, que és a dos quilòmetres, malgrat que porto casc, llums fins i tot de fre i armilla reflectora, lamenta. Sembla que, com a mínim per efectuar trajectes curts, no hi hauria d’haver inconvenient. Jiménez disposa d’un variat nombre de models, entre ells un de més adaptat per circular per rutes interurbanes, amb la roda de davant molt grossa (vegeu foto), però si ara els treu a passejar per qualsevol carretera s’arrisca a rebre una multa.
DGT: PENDENTS DE LA CLASSIFICACIÓ DELS VEHICLES
Aquests i altres arguments ha posat la seva entitat sobre la taula de la DGT, que ara per ara no pensa pronunciar-se en aquest sentit, mantenint l’actual prohibició. La tasca que s’ha marcat aquest organisme en primer lloc és classificar aquests vehicles en diferents tipus, segons la velocitat màxima, la potència i altres característiques, segons explica la subdirectora de Vehicles de la DGT, Susana Gómez. Una vegada entri en vigor aquesta nova classificació, en el termini d’uns sis mesos, serà el moment de plantejar-se si es dona llum verda perquè alguns dels models surtin de l’àmbit urbà. «No podem decidir per on poden circular sense saber primer de quin tipus de vehicles estem parlant», va concloure la subdirectora.
RACC: MÉS INCONVENIENTS QUE AVANTATGES
Per la seva banda, els automobilistes estan dividits. Lluís Puerto, director tècnic de la Fundació RACC (Reial Automòbil Club de Catalunya), creu que «no seria una bona idea» autoritzar la circulació de patinets fora de les ciutats. «Allà no tenen sentit perquè no atenen cap necessitat de mobilitat, però en canvi comporten uns riscos superiors», assenyala. Amb la velocitat màxima de 2530 km/h que s’establirà, interferirien en el trànsit rodat, mentre que la poca estabilitat i l’escàs agafament de les rodes en pisos molls que els caracteritza els converteix en molt vulnerables. Els inconvenients superen els avantatges, en resum, segons el club d’automobilistes, amb seu a Barcelona.
RACE: UNA REALITAT DAVANT LA QUAL S’HAN DE PRENDRE MESURES Des del RACE (Reial Automòbil Club d’Espanya), es veu des d’una altra òptica. El seu portaveu, Antonio Lucas, creu que l’ús dels patinets també en vies interurbanes serà una realitat a la qual caldrà acostumarse, però abans s’han de prendre mesures de protecció. «Si els vianants i els ciclistes ja estan autoritzats a circular per les carreteres, els patinets segurament també acabaran utilitzant aquestes vies», adverteix, i afegeix que el que és important seria incidir en la formació, la conscienciació, l’equipament de seguretat que han de portar i l’adequació d’unes infraestructures que estan dissenyades per a la circulació de vehicles, de manera que els separi i protegeixi de la zona de trànsit. «El més important ha de ser la recerca de la seguretat de tots els usuaris, i no incloure més riscos d’accidents a la via», opina. ►FUNDACIÓ PONS: INTEGRACIÓ EN LA RUTA
Ramón Ledesma, assessor de Pons Seguridad Vial i exdirector de Normativa de la DGT, és clar partidari d’integrar les noves formes de mobilitat també a la carretera. «S’ha de tendir
Trànsit demora
la presa de
decisions i corre el risc que la realitat desbordi la legislació
a igualar les normes per als patinets amb les que regeixen per a la bicicleta (casc, edat mínima, llums)», assenyala, i adverteix que «en general aquestes associacions no demanen res estrany. No demanaran una cosa que els posi en risc, i les seves idees solen anar per davant de les de l’Administració», adverteix. CICLISTES: DIVISIÓ D’OPINIONS ¿I què en diuen els ciclistes? També estan dividits. La majoria d’associacions veuen amb bons ulls l’arribada d’aquests nous companys als seus carrils bici, fins al punt que l’entitat que presideix Juan Giménez forma part de la Coordinadora Ciclista de Madrid. Però Con Bici, una de les més importants, creu que s’estan confonent els termes. «Els patinets són vehicles de motor i haurien de ser tractats com a tal. Els carrils bici són per a la mobilitat activa, la que fomenta la salut», adverteix. I afirma que si són vehicles de motor que no poden anar per la calçada a les ciutats (així ho han establert les noves ordenances de Madrid i Barcelona) «tampoc han de circular per les carreteres», explica Ricardo Marques, representant a Espanya de la Federació Europea de Ciclistes (ECF).
Roger de la Primavera, el barceloní que presideix l’Associació d’Usuaris per a la Mobilitat Personal (AUMP) de Catalunya, opina que aquest tipus d’argument ens porta a «una discussió absurda». «Jo em desplaço, no faré salut, és un sistema de mobilitat sostenible i punt», afirma. Creu que la majoria de ciclistes ho entenen. Només una vegada ha topat amb un que li va retreure ser «un gandul».
La seva opinió és que els patinets s’haurien d’autoritzar només en carreteres on la velocitat sigui limitada a 50 o 60 km/h, una cosa que sembla molt assenyada. La DGT no té fàcil prendre una decisió, però en qualsevol cas no sembla prudent demorarla ni esperar que hi hagi accidents per prendre mesures, no sigui que la realitat desbordi una vegada la legislació, com ha passat a les ciutats.