Les lliçons de la primera guerra mundial

Fa cent anys acabava una guerra devastadora que va causar almenys 20 milions de morts en terra europeu i la desaparició de quatre imperis, l’alemany, l’austrohongarès, l’otomà i, mitjançant una revolució, el tsarista. Un ordre mundial que havia portat a aquell desordre sagnant arribava d’aquesta manera a la fi per crear-ne un de nou en què un país extraeuropeu, els Estats Units, resultava altament enfortit. Mesos abans, el seu president, Woodrow Wilson, havia llançat 14 punts per establir les bases d’un sistema diferent, liberal, amb menys fronteres econòmiques però més estats, i advocava pel recurs al multilateralisme per evitar nous conflictes armats. D’allà va néixer la Societat de Nacions, l’embrió del que després seria l’ONU. Malgrat tota la sang vessada i els desitjos de pau, la guerra es va tancar en fals. El revengisme dels vencedors primer i dels vençuts després va portar a una altra conflagració mundial i d’allà sí que va néixer, fa 75 anys, un nou ordre que posava en primer pla el multilateralisme amb la creació d’institucions internacionals i una estreta relació entre Europa i els Estats Units.

Avui, aquella arquitectura trontolla assetjada per l’aparició dels nacionalismes exacerbats i per un Donald Trump replegat en l’America first que ni tan sols frena els seus insults a qui se suposa que són aliats com França. La seva visita a aquest país per commemorar l’aniversari té el sentit oposat a la de Wilson fa cent anys.