Tornar a treballar després del permís per maternitat
Fa deu mesos que he sigut mare i acabo de reincorporarme a la feina, molt a pesar meu. He sigut afortunada d’haver pogut estar amb el meu fill quatre mesos més del que la baixa maternal cobreix en aquest país (16 setmanes). L’OMS recomana la lactància exclusiva, millor si és materna, els primers sis mesos de vida d’un nadó, però a Espanya ens envien a treballar als quatre. Després recomana que, a partir dels sis mesos, comencem amb alimentació complementària sense que la llet deixi de ser el principal aliment fins a l’any.
Jo dono el pit al meu fill i he hagut d’interrompre la lactància durant el dia perquè treballo, surto de casa a les vuit del matí i torno a les sis de la tarda. Cada vegada conec més dones que recorren a la llet de fórmula per necessitat i en contra de la seva voluntat, perquè han de reincorporar-se i no poden treure’s la llet que els seus nadons encara necessiten.
Si ho hagués sabut abans, hauria fet tot el possible per quedar-me aquest primer any amb el meu nadó, però com que és una decisió que has de prendre quan estàs embarassada i ningú t’explica, com tantes coses que envolten la maternitat: com ara com de dur pot ser un embaràs, un part, el primer mes després de donar a llum, la lactància... En aquest país tenim bons professionals, però ens falta assessorament. És meravellós ser mare, però també es passa malament i no passa res per reconèixer-ho i preparar-nos-hi. I ja que no amplien la baixa maternal, ens podrien donar l’opció de cobrar l’atur en l’excedència en lloc d’haver de buscar la manera de fer trampa per cobrar-lo i perdre els nostres llocs de treball; hauríem, almenys, de tenir aquesta opció. Moltes tornem a la feina per pura necessitat econòmica, perquè necessitem els diners per sobreviure. Passar com més temps millor amb els nostres fills farà que siguin millors persones en el futur.