Un Vallès més verd

Visc en una ciutat cada vegada més poblada, que vol disfrutar d’activitats a l’aire lliure, que demana a crits més zones verdes on esplaiar-se. Des de fa uns anys, sembla que la prioritat no són els ciutadans sinó els pressupostos, els grans projectes i en especial els que requereixen poc manteniment. És clar que consolidant els espais públics garantim que aquest manteniment sigui gairebé nul. No obstant, no crec que sigui només una qüestió de pressupostos. Si ens hi fixem, es destina un pressupost extraordinari a les festes majors en la majoria de ciutats del Vallès (Occidental i Oriental). Només n’és un exemple, però segur que hi ha moltes altres despeses discutibles i desmesurades (pavellons municipals desproporcionats, teatres que gairebé no s’utilitzen, esplanades mal amortitzades...). ¿Es podrien destinar més diners per crear zones verdes? Segur que sí. Oxigenar les ciutats, especialment les que tenen polígons industrials i baixa qualitat de l’aire, seria un gran avenç i una millora indiscutible.

No només es tracta de construir parcs verds; se m’ocorre apuntar-nos a la creació i propagació de sostres verds, és a dir, sostres tapiats de plantes. El manteniment és mínim, redueixen la contaminació i ajuden a refrescar els edificis. És una mesura molt viable en empreses, ja que disposen de grans superfícies. Sona idealista i potser és una mesura poc popular, però cada vegada més administracions públiques estan fent possible aquesta realitat en ciutats com Madrid, Copenhaguen, París, Ciutat de Mèxic... I és que no tot es redueix als diners, també la qualitat de vida i de l’aire són imprescindibles per viure més i millor. Esperem que els nostres polítics prenguin nota de les mesures mediambientals dels països més avançats i puguem convertir les nostres ciutats en zones més dignes i vivibles. De moment, s’emporten la palma els projectes més populars