La consigna de deixar fer
TMB aconsella a empleats i viatgers que s’abstinguin d’actuar contra els grafiters tot i que parin el seu tren La companyia demana que s’alerti només si els vàndals no se n’adonen
L’agressió a tres passatgers a l’estació de metro de Maragall a la matinada del diumenge 4 de novembre ha portat Transports de Barcelona (TMB) a plantejar-se estendre les mesures de protecció per als seus empleats als clients del suburbà. No en va, de les 500 grans pintades que cada any es realitzen il·legalment en combois del metro, mig centenar tenen lloc amb passatgers dins.
És el sistema que els empleats del metro coneixen com el cop de palanca: un grup de vàndals envolta el tren, un dels membres aprofita les portes obertes a l’estació per estirar el fre d’alarma i bloquejar el comboi (només es pot moure si el maquinista accedeix a aquesta mateixa palanca i la desbloqueja amb una clau mestra) i els altres brètols tanquen les portes per poder pintar tot el tren de dalt a baix. Dins queden passatgers espantats, fent olor de pintura i sense saber ben bé què passa ni què fer.
«Nosaltres preferim haver de despintar tot un tren abans que un passatger o un empleat de TMB resulti ferit. Preferim gastar 10.000 euros en manteniment a què un client rebi una plantofada que segurament no oblidarà mai», així de clar s’expressa Ricardo Ortega, el cap de seguretat del Metro de Barcelona, que afegeix que els sabotatges amb pintura en el suburbà comporten «un procés viu en el qual contínuament s’estan fent ajustaments».
Un dels més importants és fomentar les mesures de protecció dels empleats, que ara TMB es planteja fer arribar als usuaris. «En el cas dels empleats, es tracta de treballadors que moltes vegades van sols al tren, o caminant per un passadís, o estan en una cabina quan apareixen els grafiters. En aquestes condicions és molt important conservar la calma i saber com actuar», explica Ortega. En un informe intern, TMB ja explicava als seus treballadors el 2014: «A causa de l’augment quantitatiu del nombre d’intrusions i vandalitzacions dels trens, al mateix temps que l’augment qualitatiu en l’agressivitat i l’organització fetes servir pels grups de grafiters, cal prendre mesures que mitiguin les conseqüències i els riscos».
Els responsables de seguretat del TMB recomanen a empleats i usuaris que es vegin sorpresos per un atac de joves encaputxats amb esprais de pintura a la mà «mantenir la calma, evitar la interacció, allunyar-se d’ells amb discreció i avisar els responsables del metro, en el cas dels clients prement el botó SOS que hi ha al mig de les andanes, tot i que de forma dissimulada». «No cal ni aturar-se. Al prémer el botó el centre de control ja veu i sent el que està passant i pot prendre mesures com paralitzar la circulació en aquesta línia», afegeix Ortega. «Com el seu objectiu és pintar trens, no és habitual que actuïn amb agressivitat», recorda l’empresa en la nota dirigida als seus treballadors.
¿Però què va passar diumenge a la matinada 4 de novembre perquè tres viatgers, entre ells una dona embarassada, fossin agredits? Marc García, artista urbà que pinta parets de forma legal com a expressió artística i dirigeix el projecte Reboninart, critica les accions dels grafiters del metro, però també l’actitud del TMB quan criminalitza el col·lectiu. El mateix García assegura que, segons les imatges difoses pels assaltants de l’estació de Maragall, els passatgers agredits també van actuar contra els encaputxats. «Hi ha unes fotos en les quals la dona embarassada ruixa pintura amb l’esprai contra ells», afirma. TMB ha admès que en els vídeos s’observa que els passatgers mantenen una actitud activa en contra dels assaltants. «Per això demanem als viatgers que s’abstinguin d’actuar, que ni tan sols els diguin res. És humà voler protestar, però no ho han de fer», afirma el cap de seguretat.
Assumint que si els grafiters volen pintar un tren ho aconseguiran sí o sí, se’ls ha de deixar actuar, segons els experts, per evitar mals majors. «Hem detectat que de vegades porten, a més de la pintura, esprais de pebre que no dubten a utilitzar per realitzar la seva acció», alerta Ortega.
Evitar morts
De moment, per contrarestar qualsevol futura nova acció de bandes de grafiters, TMB disposa al metro d’un sofisticat Centre de Seguretat i Protecció Civil, en una ubicació secreta, des d’on controla 8.000 càmeres de seguretat. A més, nou operadors dirigeixen des d’allà els moviments de 330 vigilants de seguretat que es reparteixen en una xarxa amb més de 300 vestíbuls (cada estació en té alguns). «Però el metro no pot ser un castell. Tot i que soldem trapes, ells les trenquen amb radials. Només podem actuar ràpid per evitar accidents. Parant els trens i tallant el subministrament elèctric als túnels. En altres països, com el Regne Unit, ja han mort grafiters atropellats per trens», adverteix.
☰
Si es pressiona el botó de SOS, el centre de control veu i sent a l’instant tot el que passa