Si hi ha violència, no hi ha art

S’ha de blindar el suburbà als que volen pintar combois o cometre delictes més greus

dels fets. Es demanen penes més dures. Posar en risc la seguretat i mobilitat de tot un metro, i amenaçar i agredir no pot quedar impune. Però més enllà del que puguin fer els jutges, cal reforçar la seguretat i això és responsabilitat de l’empresa que gestiona aquest transport públic. Hi ha d’haver una solució més enllà d’admetre que no es pot evitar que algú es coli a les entranyes del metro. Cal blindar-lo als que vulguin deixar la seva pintada en un comboi o cometre delictes més greus.

Potser la reacció de les administracions i l’empresa hauria sigut diferent i més ràpida si els autors dels incidents no haguessin sigut grafiters. A Barcelona, els grafitis sempre han generat certa simpatia i han provocat un etern debat: ¿art urbà o vandalisme? Els carrers en són plens, alguns són simples gargots però d’altres són obres firmades per autors de culte que han tret una mica de gris a la ciutat. La diferència amb les pintades que es fan corrent i després de parar un tren és que aquestes no busquen la qualitat artística, responen a una sobredosi d’ego i risc, deixar l’empremta amb la màxima adrenalina possible. Ja hem vist com actuen aquests grafiters. Ells mateixos es graven i pengen les seves accions a les xarxes socials. Baixen a una estació o es colen per les vies, eludeixen la vigilància, paren els trens, agredeixen i amenacen vigilants i passatgers i fugen, si fa falta, pels túnels.

Com més perill, més valor i reconeixement té la pintada. L’actuació es fa en grup, cada un té la seva comesa: vigilar, pintar i gravar. I els grafiters, que es coneixen el subsol a la perfecció, guanyen, de moment, la policia. Dubto que aquests nois i noies se’ls pugui convèncer perquè canviïn vagons per parets blanques. ¿Hem sigut massa permissius amb els grafitis? No, no es pot criminalitzar tot el col·lectiu. Cal ser contundent amb els que, sota el pretext de l’art, han optat per la violència. Actuar contra ells no és tallar les ales a l’expressió artística. Si hi ha violència, no hi ha art. No hi pot haver debat ni amb això ni amb la seguretat d’un transport públic que l’any passat va superar la xifra rècord dels 390 milions de viatges.H