Un poder judicial per a la democràcia
La independència és un valor que els totalitaris han de negar als seus enemics naturals, els jutges
Els polítics que convoquen manifestacions contra sentències judicials demostren un esperit antidemocràtic d’insondable profunditat. Per descomptat, la justícia s’administra en públic perquè pugui ser sotmesa a crítica. El debat sobre les esmentades resolucions no només és lícit, sinó que resulta necessari, ja que cap poder de l’Estat ha de quedar exempt del més estricte escrutini de la ciutadania. Però una cosa és el debat, per àcid que sigui, i una altra de ben diferent la proposta de substitució del criteri dels jutges pel sa sentiment del poble interpretat per un líder investit del poder taumatúrgic per expressar-lo. Es tracta d’un camí que ja va ser transitat pel nazisme, que condueix a la destrucció de l’Estat de dret i a la supressió de la llibertat.
Amb la sentència de La manada de l’Audiència Provincial de Navarra, primer, i amb la identificació del subjecte passiu de l’impost d’actes jurídics documentats en els préstecs hipotecaris pel Tribunal Suprem després, tot Espanya ha assistit a una embogida carrera, basada en la demagògia, la ignorància i la mala fe, destinada a desprestigiar el poder judicial. Així, els idòlatres de passats mítics i els profetes de catàstrofes mil·lenaristes es presenten com a campions dels drets de les dones i dels consumidors que, galopant sobre fogosos cavalls amb la llança a punt, abaten sinistres fantasmes revestits de togues negres, masclistes i capitalistes, és clar, que s’expressen en un incomprensible argot que els pròcers i emancipadors del poble detesten (lex, iustitia, pax i altres vocables similars).
EN REALITAT,
això es produeix perquè el poder judicial és molest per al poder polític. Qui té o anhela acariciar aviat l’hegemonia en els poders legislatiu i executiu, el que sosté al palmell de la seva mà, o aspira a subjectar, la bala del poder, desitja utilitzar els jutges al seu servei, com a lacais, ja que gairebé qualsevol governant acaba somiant amb una tardor eterna del patriarca en què pugui riure’s de la Constitució i de les lleis quan li plagui. Per aconseguir-ho es necessita humiliar, doblegar i, si no és possible, purgar els jutges, perquè els tribunals es pleguin als desitjos del líder.
La independència judicial és un valor que, evidentment, els totalitaris han de negar als seus adversaris naturals, els jutges. Amb tanta barra com reiteració, la propaganda ha de soscavar el més sagrat pilar de legitimació de l’activitat jurisdiccional. Malgrat que el poder judicial espanyol és, de llarg, el que disfruta de més competències d’autogovern, garanties de transparència i neutralitat davant el poder polític al món, la ciutadania és bombardejada tots els dies amb el fals missatge contrari.
És veritat que la lluita per la independència és sempre inacabada, doncs el poder polític tendeix permanentment a l’abús i resulta cert també que en la justícia no sempre les formes han sigut les adequades i que s’han produït errors de gestió que coadjuven l’estratègia de la deslegitimació de la magistratura. Però els jutges no són màquines. Són humans i s’equivoquen. Per sort, perquè si no fos de tal manera, si la intel·ligència artificial basada en algoritmes ocults decidís la solució dels conflictes, l’Estat es tornaria en Matrix i la dictadura avançaria a través del silici.
EN ELS ÚLTIMS
dies, els mitjans de comunicació i les xarxes socials han difós ara sincers ara farisaics esquinçaments de vestidures per l’anunci que Manuel Marchena serà designat president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem. Des de fa algun temps l’actual president de la Sala Penal de l’alt tribunal ja venia sent objecte d’una campanya infame per provar de menyscabar la seva independència en el judici del procés.
Ara, al marge de la valoració estètica del moment de difusió de la notícia, circumstància aliena a la persona concernida, ha de reconèixer-se el jutge Marchena la seva extraordinària vàlua humana, la seva brillant trajectòria acadèmica i el gran treball desenvolupat a la fiscalia i en la judicatura en favor de la Constitució, la llei i la llibertat. Com ell, tots el jutges i fiscals mereixen el nostre agraïment, perquè sense ells els polítics, tard o d’hora, aconseguirien esclavitzar-nos. És la raó per la qual els populistes volen que els ciutadans estiguem en contra seu. Per poder fer la seva voluntat sense control.
☰
UCap dels poders de l’Estat ha de quedar exempt del més estricte escrutini de la ciutadania