‘Mad men’, a l’atur

Són homes blancs, heterosexuals i britànics. Aquesta és la raó per la qual asseguren haver sigut acomiadats diversos directius de l’agència de publicitat J. Walter Thompson a Londres. Segons la seva versió, la caiguda es va produir després que Jo Wallace, responsable creativa i ferma defensora de la igualtat, es comprometés a reduir la bretxa de gènere de l’agència, que era del 44,7% a favor dels homes.

Crida l’atenció la indignació amb què asseguren haver sigut discriminats. ¿Discriminats? ¿Què feien aquests homes quan només contractaven altres homes, quan imposaven horaris demencials incompatibles amb la vida familiar, quan bona part del negoci el feien fora dels despatxos i no precisament en restaurants? ¿Quan es vantaven que els homes eren més creatius que les dones i acudien a tòpics per afirmar que elles són més pragmàtiques, menys arriscades i, per tant, menys brillants? ¿Quan relegaven les dones a càrrecs de menys responsabilitat i, sobretot, quan van originar aquesta vergonyosa, degradant i inacceptable bretxa del 44,7%?

«La publicitat és una força sense moral, com l’electricitat, que no només il·lumina, sinó que electrocuta. El seu valor per a la civilització depèn de com s’utilitzi», va dir James Walter Thompson, fundador de JWC. Alguns dels seus deixebles van portar l’amoralitat massa lluny. Just fins als seus privilegis.

☰