Tijuana, desbordada
La ciutat fronterera mexicana no té capacitat per acollir els milers d’hondurenys que esperen creuar als Estats Units
Els barrots de la tanca fronterera són freds a primera hora del matí. Marcos Jiménez els toca mentre incrusta el cap en el pam de distància entre cada un. «Sento alegria, sento l’energia, som més a prop», apunta el jove de 18 anys. A l’altre costat, a Phoenix, l’esperen els seus pares i germans. Ell vivia des de fa sis anys amb els avis a Hondures i fuig de les bandes.
«Hem de tocar el dos tots junts. Si ens agafen, a veure si ens tornen i tornem amb més força», assegura a l’observar la desena de policies vestits de camuflatge i amb escopetes que patrullen el límit. Un parell de joves s’enfilen a la tanca davant dels crits dels seus companys, que els esbronquen perquè baixin: «¡No provoquis, que ens perjudiques a tots!». El principi d’aquesta caravana és fer-ho tot junts i de forma pacífica
Els primers 400 centreamericans que van arribar a Tijuana esperaven la resta a la platja, l’extrem més a l’oest de la frontera entre Mèxic i els Estats Units. «Necessitàvem veure terra americana», afirma Marcos, després de més d’un mes de dur camí. Entre el grup s’escampava una barreja d’eufòria per assolir la meta i d’estupefacció pels vuit metres d’alçada de la tanca i la forta presència policial.
Atac amb pedres
A aquest neguit se sumava el sobresalt de la nit anterior, en què un grup de veïns mexicans els va atacar amb pedres. Un aldarull sense ferits, però que va obligar les autoritats locals a resituar-los al poliesportiu Benito Juárez, condicionat