Universitat gratis a Libèria
Serà el primer país africà que pren aquesta mesura per afavorir els estudiants Només 12.000 dels 20.000 joves que s’hi inscriuen poden pagar la matrícula i anar a classe
Libèria es convertirà en el primer país africà on els joves no hauran de pagar res per estudiar a la universitat. A finals d’octubre, el seu president, l’exfutbolista George Weah, va participar en un acte i sense que ningú s’ho esperés va anunciar entre crits de joia que declarava gratuïta l’educació universitària. El mandatari va expressar la seva desolació pel fet que només 12.000 dels 20.000 alumnes que es registren cada semestre poden pagar les seves matrícules i acudir a les classes, un problema que tanca les portes del mercat de treball qualificat i de la classe mitjana a milions de persones de molts països africans cada any.
El problema són sempre els diners, però si alguna cosa té aquest exfutbolista total, l’únic que va amargar més d’una nit de Champions al Madrid i al Barça, és renom internacional i contactes poderosos en la rica indústria d’aquest esport. Weah, que l’1 d’octubre va complir 52 anys, es va presentar a les eleccions del 2017 d’alguna manera com el candidat de la joventut, i en el seu discurs posa especial èmfasi en l’educació. Generacions senceres d’adolescents liberians van veure compromès el seu accés a l’educació per unes guerres civils en les que es van veure obligats a combatre nombrosos nens soldats. Tots aquells anys de destrucció van danyar greument les infraestructures i l’economia, i l’educació continua ressentint-se’n.
«Necessitem més professors i amb més bona formació», va dir l’exfutbolisa i únic Pilota d’Or africà, abans de prendre possessió, en una al·locució en la qual també
Generacions de joves no han tingut accés a l’educació per les guerres civils
La cessió d’escoles
a oenagés ha millorat en un 60% el rendiment dels alumnes
va prometre «més finançament» per a l’educació. Weah ja ha començat a treballar en aquest sentit. El seu govern ha aprovat beques per a 34.000 estudiants de secundària, i continua apostant per un projecte d’Ellen Johnson-Sirleaf, el seu antecessor en el càrrec, que consisteix a cedir la gestió d’un centenar d’escoles públiques fracassades a organitzacions socials que, segons la primera avaluació independent, han millorat en un 60% el rendiment dels alumnes.
Libèria és un país original. Va ser fundat al segle XIX per uns pocs lliberts procedents dels Estats Units que van marginar la població local com qualsevol poder colonial i fins i tot van practicar l’esclavisme que havien conegut a Amèrica, només que aquesta vegada com a amos en comptes d’esclaus. Aquesta peculiar història li va permetre evitar la dominació colonial europea que es va imposar a gairebé tot Àfrica, la qual cosa no el va deslliurar del caos i la violència que van marcar al continent amb la sortida de l’home blanc. A finals de la dècada de 1970, aquest país de l’oest de l’Àfrica va entrar en una espiral de cops d’Estat i guerres civils de la qual no sortiria del tot fins a l’any 2003, quan amb ajuda internacional va aconseguir estabilitzar-se i preparar en relativa calma eleccions presidencials.
Canvi de rumb
Libèria va fer història en aquells comicis, en els quals va resultar elegida Ellen Johnson-Sirleaf, la primera dona que arribava a la presidència d’un país africà. Aquesta antiga funcionària del Banc Mundial educada als Estats Units i amb experiència en el govern i el sector privat va viure des de la seva arribada a la presidència una lluna de mel amb els mitjans i les institucions internacionals que li va suposar al país una reducció considerable del seu deute extern i va aconseguir canviar la percepció global sobre aquest país.
Fins a la presidència de Johnson-Sirleaf, Libèria s’associava a aquella brutalitat que va esgarrifar el món amb el vídeo de l’execució del seu president Samuel Doe el 1990, després que els rebels li tallessin una orella mentre el seu líder i nou cap de l’Estat, Charles Taylor, es bevia una cervesa assegut al seu escriptori. Amb ella en el poder tornava a parlar-se del país, però ara pels colorits vestits de la seva presidenta i la determinació i la calma amb què explicava els seus plans progressistes al voltant del món.
Després dels 12 anys de Johnson-Sirleaf, Libèria torna a ser notícia, i una altra vegada per una cosa lluminosa. El vell conegut dels amants del futbol, que es va alçar amb la victòria en unes eleccions pacífiques a finals del 2017, està confirmant els avanços democràtics del país.