El Periódico - Català

L’ajuntament retirarà la medalla al dictador Franco

El consistori d’Ada Colau també proposa anul·lar unes sis condecorac­ions més La mesura s’aprovarà en el ple que se celebrarà el 25 de gener

- EL PERIÓDICO

L’Ajuntament de Barcelona iniciarà l’expedient de retirada de set medalles atorgades pel consistori franquista de l’època a entitats i persones relacionad­es amb la dictadura, una d’elles la Medalla Commemorat­iva dels XXV Anys de Pau, atorgada l’any 1964 al dictador Francisco Franco.

El primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, ha explicat que aquesta mesura s’emmarca dins de la política de recuperaci­ó de la memòria històrica i de la lluita «contra la impunitat franquista». «És una vergonya inadmissib­le com a ajuntament que s’hagi reconegut com temps de pau uns temps que van ser de repressió i de falta de llibertat», ha assegurat. Està previst que l’expedient de revocació de les medalles es voti en el ple del 25 de gener de 2019, data que coincideix amb l’aniversari dels 80 anys de l’entrada de les tropes franquiste­s a la ciutat, el 26 de gener de 1939.

MINISTRES I GENERALS A més de retirar la medalla al «caudillo Franco», el Govern d’Ada Colau proposa retirar les medalles d’or de la ciutat que l’ajuntament va atorgar durant la dictadura al general José Solchaga Zala (1881-1953), que va dirigir les tropes nacionals en l’ocupació de les ciutats de Tarragona i Barcelona el gener de 1939; al general Agustín Muñoz Grandes, ministre Secretari General del Moviment, general en cap de la Divisió Blava i ministre de l’Exèrcit; al que va ser governador civil i militar Antonio Ibáñez Freire, ministre de l’Interior de l’UCD, i a la Secció Femenina de Falange Espanyola.

Així mateix, està previst iniciar els tràmits per retirar la Medalla de la Ciutat al terç de requetès de Nostra Senyora de Montserrat, i la Creu de la Beneficènc­ia que va atorgar el consistori, el 16 de juliol de 1929, al general Serveriano Martínez Anido, ministre de la Governació en la Dictadura de Primo de Rivera.

Pisarello ha assegurat que seria interessan­t que el president del Go- vern, Pedro Sánchez, reactivi la querella contra els crims franquiste­s a l’Argentina que Mariano Rajoy va bloquejar. En aquest sentit, l’ajuntament barceloní s’ha personat des de maig del 2015 en la causa oberta al país sud-americà contra els crims del franquisme, contra els bombardejo­s que va patir la població de Barcelona durant la guerra civil i també ha presentat dues querelles penals de l’etapa del tardofranq­uisme. Aquestes causes se sumen a l’anunciada querella contra els crims de lesa humanitat en l’àmbit de LGTBI durant el franquisme.

L’equip municipal està personat en el procés obert a l’Argentina pels crims franquiste­s

Pisarello s’oposa que la fundació dels nostàlgics del dictador s’instal·li, com pretén, a la ciutat

LA FUNDACIÓ Pisarello ha anunciat que davant de la notícia que la Fundació Francisco Franco pretén obrir una seu a Barcelona, l’ajuntament de la capital catalana estudiarà totes les vies legals per impedir-ho: «Li farem la vida impossible a la fundació», afirma i ha explicat que des del Parlament Europeu avalen aquesta accions per enfortir la democràcia.

 ?? BRANGULI / ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT ?? Francisco Franco, davant de la Mare de Déu de la Mercè, el 1963.
BRANGULI / ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT Francisco Franco, davant de la Mare de Déu de la Mercè, el 1963.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain