Classificació

Sol dir-se que les finals no es juguen, es guanyen. I malgrat que al Barça s’esforcessin a repetir fins a la sacietat que l’envit davant del Atlètic de Madrid no era més que un partit de lliga, les jugadores eren conscients del que es jugaven. I no van fallar. Davant d’un Mini Estadi animat com mai, les catalanes es van emportar una victòria que els reenganxa a la lluita per la Lliga.

Com a bon clàssic, el partit es va caracteritzar per la igualtat. El Barcelona va sortir dubtós, amb excessiva pressió i encara més pèrdues. Seva va ser la seva primera ocasió, però no la més perillosa, ja que el joc, el toc i les primeres arribades del partit van tenir color blanc-i-vermell. L’Atlètic de Madrid, fidel al seu joc, va sortir mossegant i conscient que la victòria passava per tallar la circulació de pilota blaugrana i aprofitar la velocitat de Ludmila per la banda dreta.

Per moments, matalasseres i blaugranes es van intercanviar els papers. Mentre les de Vera lluïen un exquisit futbol de toc, les de Fran Sánchez esperaven enrere i sorprenien la contra, esperant que la sempre elèctrica Lieke Martens s’inventés una jugada de les seves. Però al Barcelona, imprecís en la passada i erroni a la conducció, no li sortia res. Com preses d’un atac de pànic, les catalanes es van oblidar del seu joc i van aguantar 30 minuts de ruixat blanc-i-vermell.

Veient que el Barcelona no volia ser protagonista, el campió de la lliga Iberdrola es va posar la samarra de líder i va sortir a la recerca del gol. Una bona triangulació entre Amanda, Esther i Laia al minut 20 va acabar amb un centre de la catalana que va recollir Esther a la mitjana volta per sembrar la por. La rematada va sortir repel·lida a córner, però va ser l’ocasió més clara de la primera meitat.

El Mini es va anar omplint a poc a poc i amb això va créixer el protago-

Un gol al minut 92 de Duggan segella la remuntada davant de l’Atlètic i ajusta la Lliga