Del nen Oncu a ‘Polyccio’
El turc es va convertir, amb 15 anys i 115 dies, en el guanyador més jove de la història El triomf d’Oliveira en Moto2 va ser l’anunci del podi d’Espargaró
«¡Uf!, que bé, perquè allà, a la fàbrica, sempre som els aneguets lletjos, doncs aquesta gent de KTM no para de guanyar allà on competeix i, en velocitat, en el Mundial, estem allà lluitant amb enormes fàbriques i grandiosos pilots i ens costa, ens costa molt, però ells, com són tan guanyadors...»
Pol Espargaró va ser ahir tremend, únic, grandiós. És cert, hi haurà qui digui que ja li tocava, després de cinc temporades en MotoGP i 86 carreres en la màxima categoria, aconseguir un podi. Però no és fàcil i menys si no ets en una de les grans fàbriques japoneses.
Polyccio, no obstant, en el que ha sigut, sens dubte, l’any més dur de la seva vida, amb caigudes, lesions i la dificultat de continuar desenvolupant una moto que pretén, algun dia, aspirar al títol gran, va protagonitzar ahir una de les grans carreres de la seva vida, aconseguint per a KTM el primer podi en la cilindrada reina i el primer calaix del petit dels Espargaró, que va tornar boja la seva esposa Carlota, papes i, com no, al germanet Aleix.
«He de confessar que, posat en carrera, creia que acabaria setè, o sisè, o cinquè i que això seria ja la bomba de les carreres», explica el petit dels Espargaró. «Després, quan vaig veure caure Marc i Valentino, em vaig veure amb forces per intentarho. Ho necessitava. Ho necessitava KTM. I MotoGP m’ho devia. La factura ha sigut molt alta, però, al final, me l’he cobrada. I he de reconèixer una cosa: ja m’acontentava amb la quarta plaça, però vaig anar a mort. L’última volta ha sigut com estar corrent sense parar tot un any, no li veia el final ¡Déu meu, quina agonia!»
Aprofitar una caiguda
I la jornada, que va acabar amb el cap Pit Beirer emocionat, gairebé plorant a la cadira de rodes, «perquè aquest podi és energia per continuar millorant», va començar amb una de les notícies de l’any, quan el nen turc, el jove, de 15 anys i 115 dies, Can Oncu es va convertir, als comandaments d’una KTM oficial, en el guanyador més jove de la història al
guanyar la carrera de Moto3, superant per 65 dies el britànic Scott Redding, que, fa exactament deu anys, es va convertir en el baby del Mundial. Oncu, el germà bessó del qual Deniz es va passar tota la carrera al mur demanant-li calma i que no fes bogeries («quan jo estava pilotant la mar de tranquil i tenia la carrera controlada a través de les
pantalles gegants del circuit»), va aprofitar la caiguda de l’italià Tony Arbolino (Honda), que, partint des de la pole, semblava un fàcil guanyador, ja que s’havia escapat.
¡Ah! i, a sobre, el portuguès Miguel Oliveira va col·locar la KTM de Moto2 a dalt de tot del podi, triomfant després que, de nou, Àlex Márquez (Kalex) perdés l’oportunitat de guanyar al caure sent líder.