Secretets del màrqueting brutal
Un grup madrileny actua en un bonic restaurant que està amagat a la muntanya de Montjuïc Es tracta d’un acte promocional d’una marca de rom omnipresent aquests dies
Un grup madrileny va actuar en un bonic restaurant amagat a la muntanya de Montjuïc per a un acte promocional d’una marca de rom. «M’avorreixo tant al treball que m’apunto a concursos ¡i a sobre em toca!», comenta una noia. Som als jardins de Joan Brossa. L’avinguda Miramar de Montjuïc és deserta, però un centenar de persones fa cua per entrar al restaurant L’Esfèric. Avui no serveixen sopars, però a tots els han tocat dues entrades per al concert d’un grup madrileny en alça. El concurs és part de la campanya d’una marca de rom omnipresent des de fa unes setmanes.
Un noi informa del sorteig d’una ampolla de rom firmada pel grup entre els que pengin alguna cosa a Twitter o Instagram amb el hashtag de la campanya. Segon anunci: qui no ho hagi fet ha de firmar un paper autoritzant que se’ls filmi per al vídeo. Dit això, tres consumicions gratis i cap a dins. La campanya de màrqueting gira al voltant del concepte envellir bé.
Buscant l’‘efecte wow’
El rom té fins a vuit anys de maduració. L’agència Influencity ha contactat amb periodistes i revistes de prestigi extravell que ajudin a promocionar la marca. Per dos tuits comentant de forma enginyosa que «madurar és genial», informant del sorteig d’entrades i anunciant el guanyador, paguen cent euros.
A ningú se li ocorreria muntar un concert exclusiu en una sala de concerts. Això és de primer de màrqueting. Aquest edifici va ser el Pavelló de Ciències de l’Exposició Universal de 1929 i avui acull casaments i esdeveniments corporatius per causar en el convidat l’efecte wow; això promet el seu web. Presideix l’escenari un cartell de la marca. A l’esquerra, un expositor amb 13 ampolles de rom. A la dreta, un plafó amb un retrat gegant del grup rere una ampolla de rom encara més gran. I al costat de l’altaveu, una caixa amb sis ampolles més. Ah, també hi ha un teclat i una guitarra. Total: 20 ampolles de rom i dos instruments.
El que no es veu és un cartell anunciant el nom del grup, però tots aquí saben quin és. No venen per complet sinó en format de duo acústic. Allà arriben Nina i Paco. El públic, assegut en cadires blanques de banquet de casament, aplaudeix. Els que estan drets aplaudeixen també. La primera fila de cadi- res està a dos metres de l’escenari. Tot i així, Nina aconseguirà l’impossible: captivar el públic amb la seva veu, les seves balades per a nits plujoses i la guitarra del seu company.
«Preciós acústic, bon so i una veu que posa els cabells de punta!», tuiteja David. A veure si li toca l’ampolla de rom autografiada.
Costa creure que hagin suggerit a Nina fer publicitat del rom brutal al final de cada cançó, però, després de les dues primeres, dos agraïments a la marca. I, apartir d’allà, un incitador «que disfruteu els còctels», un entusiasta «això està molt bo», un simpàtic «vinga, tastaré l’aigua»... Això sí, quan Nina se submergeix en la interpretació, el rom desapareix. El seu registre, souler, càlid i portentós com el d’Adele, obra el miracle i es fa el silenci. Però quan acaba la cançó, el rom tornarà a capitalitzar l’atenció. En això consisteix una campanya: en gravar-te la marca en el subconscient quan tens la ment relaxada; per exemple, quan estàs disfrutant del teu grup favorit. «Si li continueu donant còctels a Nina al final parlarà bé», tuiteja Gabru.
Una qüestió econòmica
Ara és Paco el que fa un xarrup. Nina, amb aquesta confiança també tan Adele, s’apunta: «Li donaré jo també. És que, si no, es desfan els gels i es fa malbé la paradeta». Macerada per la generositat del patrocinador, torna a donar les gràcies a la marca i llança el concepte al voltant del qual gira la campanya: «Esperem madurar com el rom extravell i tenir una carrera molt llarga».
Per tancar el concert, el duo baixa de l’escenari i Nina canta Marry you sense micro. Un íntim comiat amb el qual deixar un missatge clar: ens han donat de tot, però també ho hem donat tot. Només s’han penjat 12 tuits. La campanya del rom és brutal. Viral, no tant. «Això és una qüestió econòmica», explica un representant de la banda a un fan amb samarreta de The War on Drugs. El públic enfila el camí de tornada a la ciutat. Aquí ningú anuncia el guanyador de l’ampolla autografiada. Vaja, caldrà assabentar-se per les xarxes.
L’agència Influencity ha contactat amb periodistes: 100 euros per dos tuits