Injecció antidepressiva
Fer llistes de per què val la pena viure per animar una mare depressiva és la creativa manera d’un nen per afrontar els moments difícils. Les seves ocurrències sobre les coses senzilles de la vida que conviden a seguir endavant serveixen per parlar de temes durs, «de crisis personals que tots podem tenir», explica Pau Roca. És la segona obra que la companyia Sixto Paz (Dibbuk, Història) munta del premiat autor britànic Duncan Macmillan, després de Pulmons. Es va presentar amb èxit al festival Temporada Alta, a la sala La Planeta, i s’estrena aquest dimarts a la Sala 2 del Club Capitol.
Ell encarna l’únic protagonista d’aquesta curiosa obra amb molts personatges. Alguns el públic només els imagina a través del que explica Roca en la funció. D’altres prenen vida gràcies a la col·laboració dels esun pectadors, qui, guiats per l’actor, ajuden en determinades escenes. Aquesta interacció dota de frescor un text que desborda humanitat, tendresa i humor.
«És una comèdia lluminosa sobre les crisis personals», afirma Roca. Si va trucar l’atenció de la seva companyia, Sixto Paz, va ser pel seu text singular. «En realitat és una experiència on el públic i jo som un», diu Roca. L’obra comença quan el seu personatge té 7 anys i comença a enumerar coses per les quals val la pena viure per animar la seva mare, una dona que ha deixat de trobar sentit a l’existència. Des d’aquell moment, el seu personatge mai deixarà d’anar afegint coses en aquesta llista. «L’obra parla de com un pot sentir-se responsable del que els passa als seus éssers estimats i què està disposat a fer per ells». L’humor ajuda a fer front al tema de fons.
No és la primera vegada que Roca surt només a escena. Ja va estrenar monòleg de Simon Stephens, Pared Marina, que es va veure a la Beckett fa anys completat amb un altre text unipersonal interpretat per Mar Ulldemolins en una proposta batejada com a Londres.
L’actor destaca la singularitat de Les coses excepcionals, que no defineix com a monòleg perquè el públic és partícip de l’obra. Per exemple, ajufent da l’actor a enumerar algunes de les coses que el seu personatge va apuntar en la seva llista. Cada una està escrita a mà en uns fulls que el seu personatge distribueix entre els espectadors. «No he vist una obra igual. En realitat és una experiència que comparteixes amb el públic. Transcendeix el teatre perquè és una cosa tan vivencial que de vegades no sé si estic
«L’obra tracta temes feridors a través de l’entreteniment i l’humor», diu l’actor de la companyia Sixto Paz
una obra o ens estem ajudant entre tots». Difícilment un sortirà de la sala igual que va entrar.
«Aquest text va seduir a tots els de Sixto Paz, una cosa que no sol passar», reconeix Roca. Més enllà de considerar-la «una obra mestra quant a escriptura», li agrada que la seva forma de «fer participar el públic de manera elegant». I afegeix: Toca temes feridors, inherents de la condició humana a través de l’entreteniment i de l’humor». D’altra banda, acostumats a presentar obres que no són fàcils de traslladar i muntar, feia temps que la companyia buscava una peça que els permetés actuar en molts llocs amb facilitat. En aquest sentit, Les coses excepcionals és ideal. «Pots fer-la on sigui. Només necessita la proximitat de la gent».
☰