La calculada equidistància de Sánchez
El president afronta la cita andalusa entre atacs de la dreta i del sobiranisme El Govern rebaixa les expectatives de gestos a Catalunya abans del judici
Afirma l’entorn del president del Govern que no poden esperar-se moviments rellevants respecte a Catalunya a mitjà termini. Tampoc en el Ple del Congrés que el pròxim 12 de desembre es dedicarà específicament a la crisi catalana. ¿Per què? Perquè no es donen les condicions oportunes, s’al·lega. Després d’haver impulsat que l’Advocacia de l’Estat rebaixés, en comparació amb la fiscalia, el llindar de delictes que observa en els dirigents catalans que han de sotmetre’s pròximament a judici, no hi haurà gaire cosa més. El calendari judicial que tenyirà el primer semestre del pròxim any juga en contra del desglaç entre administracions. Les presses d’uns perquè es facin passos i les notables pors d’altres a donar-los en fals, també.
No s’entreveu doncs a Pedro Sánchez voluntat d’anar més enllà, almenys en aquesta debilitada legislatura, de la defensa (poc entusiasta) d’una nova reforma estatutària i, passat el temps, d’una altra de constitucional. És conscient que actualment la proposta sap a poc als que advoquen pel divorci amb Espanya. El passat 12-O al Palau Reial, en una conversa informal amb periodistes, va dir que si es normalitzaven les relacions amb les autoritats catalanes arribaria el moment de plantejar i defensar «solucions» audaces per a una crisi que sembla llarga. Ho manté, afirmen els que tracten amb ell, però creu que el moment d’arriscar encara queda lluny.
Hi ha, això sí, decisió governamental de nedar i guardar la roba quan l’oposició intenti cargolar amb la possibilitat que hi hagi futurs indults: els socialistes no es tancaran oficialment una porta política que val or i és constitucional», recorden. De la mateixa forma, tampoc empenyoraran la seva paraula en què no es tornarà a aplicar el 155 o a recórrer als tribunals, per més que els Pressupostos i la viabilitat d’aquest mandat estigui en joc.
ACORDS PUNTUALS Es també voluntat monclovita que les bilaterals Estat-Generalitat continuïn treballant, tot i que molts dels seus potencials acords poden desinflar-se amb tanta rapidesa com el projecte de Pressupostos per al 2019 perd possibilitats d’entrar a les cambres. Després de diferents versions de l’Executiu sobre si es portaran o no al desembre els Pressupostos al Congrés, Sánchez ha certificat ja públicament que si no canvia el context, hi renunciarà. Entre altres coses ha sigut crucial en aquesta decisió la negativa dels independentistes a recolzar els comptes mentre no hi hagi canvis amb els presos, i el seu desinterès per confirmar si, almenys, en permetrien la tramitació. Així, i amb la campanya andalusa a ple Sánchez aposta les seves fitxes per una calculada equidistància.
Una calculada equidistància entre una dreta que l’acusa sense pausa d’haver-se venut al secessionisme i un moviment independentista que li atribueix haver defraudat expectatives. A la Moncloa s’estima que entre una i una altra posició hi ha el just equilibri on el cap dels socialistes ha de posar en aquest moment els seus peus, acaparant el centre polític que pot donar-li rèdit en una Espanya que poc a poc entra en mode electoral.
«No deixa de ser curiós que uns m’acusin de ser còmplice de la repressió, i altres, d’estar clavats de genolls davant de l’independentisrendiment,
La Moncloa descarta que s’anunciïn moviments rellevants en el ple del 12 de desembre sobre la crisi catalana
me. ¿No serà que al final uns i d’altres són còmplices de contribuir a la confrontació territorial i política?», es va preguntar el mateix Sánchez en veu alta fa uns dies a l’hemicicle, en una acalorada sessió de control a l’Executiu en la qual es pressentia ja reposicionament estratègic.
Tot just dues setmanes queden per al primer examen a les urnes dels grans partits des que Sánchez va aconseguir el poder. El PSOE parteix amb avantatge clara en una campanya en la que es parla, i molt, de Catalunya i rarament de forma constructiva. En els mítings de Pablo Casado i Albert Rivera s’escolten crítiques pujades de to a un president que suposadament té pactes secrets amb el sobiranisme. Això, mentre des de Palau es respon amb menyspreu a les ofertes per pactar els Pressupostos o a cites entre Sánchez i Quim Torra. Davant d’això, l’aposta sanchista és clara: equidistància i més equidistància que, de passada, pugui atorgar-li vots en el camí electoral que comença a Andalusia i que pot acabar en un avenç de les generals.