Surt a la llum un estudi de l’‘era Rajoy’ sobre pobresa
El treball pagat per la UE mostra la falta de suport a les famílies El text planteja més ajuts per a treballadors i llars pobres
Després de successius informes estirant les orelles a l’Estat espanyol pel baix nivell de protecció a les famílies en situació de pobresa, la Comissió Europea (CE) va acordar amb el Govern de Mariano Rajoy finançar un ambiciós estudi, capaç d’involucrar totes les administracions, per revisar en profunditat l’insuficient sistema de garantia d’ingressos mínims a Espanya.
L’informe, dotat amb una subvenció de 251.142 euros, va ser elaborat per catedràtics i professors de les universitats Rey Juan Carlos, d’Alcalá i de Navarra al llarg de gairebé dos anys i va ser entregat al Ministeri de Sanitat el desembre del 2016, on acabava d’arribar la ministra Dolors Montserrat. Des d’aleshores el treball ha estat en un calaix, per a desesperació dels seus autors i de les mateixes institucions europees.
Al cap de dos anys, el document ha sortit a la llum i des de fa un mes apareix de forma completa en la pàgina web del Ministeri de Sanitat del Govern de Pedro Sánchez, del qual l’acord amb Podem inclou desenvolupar un ingrés mínim vital, començant per augmentar la prestació per fill a càrrec en les famílies vulnerables des dels 291 euros a l’any als 473 euros el 2019.
CONCLUSIONS POC ENCORATJADORES En contra d’aquesta interpretació, fonts de l’equip de l’exministra Montserrat relaten que a finals de febrer del 2018 la pàgina web del ministeri ja va publicar les conclusions, entenent que el compromís amb la Comissió Europea (CE) només afectava aquesta part de l’estudi. Admeten que el 7 de juny van rebre un escrit de la CE instant a la publicació completa de l’informe, però no veuen en això un toc d’atenció. «Al principi només ens van demanar publicar les conclusions i ho vam fer al febrer. Després, van demanar al ministeri l’informe complet, però ja havíem sortit del Govern», relaten.
El cert és que les conclusions del document no eren gaire encoratjadores. «En el cas d’Espanya, les baixes quanties, els problemes de cobertura de la població vulnerable i, sobretot, l’absència d’una última xarxa de seguretat econòmica equiparable a la de la majoria dels països europeus van causar que la pobresa, que ja era superior a la mitjana abans de la crisi, creixés més que en la majoria dels estats de la Unió Europea», s’afirma en l’estudi dirigit pel catedràtic Luis Ayala, de la Universitat Rey Juan Carlos.
PRESTACIONS ASSISTENCIALS Les costures d’un sistema defectuós van esclatar definitivament amb la crisi. El nombre de prestacions assistencials (no contributives) per a persones sense ocupació i llars sense ingressos va passar de quatre a sis milions entre el 2008 i el 2015. La xifra de despesa gairebé es va duplicar en dos anys fins a assolir el seu màxim històric el 2010 (prop de 22.000 milions), sense arribar per això als nivells europeus. Després va començar a baixar per les retallades.
Del total de la despesa assistencial, no contributiva, més d’un terç es destina al complement de mínims de les pensions, i una quarta part, a subsidis d’atur. La resta inclou prestacions per fill (7%), per invalidesa i jubilació (11,8%), la renda activa d’inserció (6,41%) i les rendes mínimes d’inserció de les autonomies (6,7%).
L’informe constitueix un ingent mapa de dades sobre les nombroses, insuficients i moltes vegades descoordinades prestacions assistencials (no contributives) existents a Espanya; la seva limitada eficàcia per treure les famílies de la pobresa; la diferència entre autonomies, el perfil dels perceptors o la relació entre aquests ajuts i la incorporació al mercat laboral. Moltes d’aquestes xifres, actualitzades, estan sent aprofitades ara per l’Autoritat Independent de