Llançar tovalloletes al vàter genera una gran quantitat de problemes
És un gest habitual que implica una costosa factura a nivell econòmic i mediambiental Quan passen a l’aigua residual contribueixen a contaminar els ecosistemes amb microplàstics
Racionalitzar el consum del producte i dipositar-lo sempre en una paperera
Durant els últims anys, s’ha incrementat enormement el nombre de persones que utilitzen tovalloletes humides, no només per a la higiene dels nadons, sinó també dels adults, o per netejar banys, pantalles, mobles… El problema sorgeix quan l’ús de les tovalloletes s’equipara al del paper higiènic i es llancen indiscriminadament al vàter. Es tracta d’un hàbit inadequat que està passant una costosa factura tant a nivell econòmic com mediambiental.
Segons una anàlisi de l’OCU, el paper higiènic es desintegra a l’aigua gairebé completament (95%), mentre que les tovalloletes humides només es desintegren un 36% al cap de dos dies a l’aigua. Actualment, s’aboquen tones de tovalloletes humides als vàters, cosa que causa nombroses obstruccions a la xarxa de clavegueram i dispara el cost de tractament de residus a les plantes depuradores.
No es tracta de deixar d’utilitzar tovalloletes humides, però sí de racionalitzar-ne el consum i, sobretot, dipositarles sempre en una paperera. Aquests productes contenen fibres sintètiques i substàncies que impregnen el teixit (conservants, hidratants, etcètera), de manera que no desapareixen de l’ecosistema amb la mateixa rapidesa que el paper de vàter. Quan les fibres sintètiques de les tovalloletes passen a l’aigua residual, es contribueix a la contaminació dels ecosistemes amb microplàstics. Així, segons l’Institut Espanyol d’Oceanografia, un de cada sis peixos comestibles conté microplàstics a l’estómac.
INICIATIVA POSITIVA. Amb l’objectiu de conscienciar la població del problema, el 2016 Aigües de Barcelona va posar en marxa la campanya Stop tovalloletes al vàter en cinc municipis del Baix Llobregat els residus dels quals es tracten a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) Gavà-Viladecans: Sant Boi de Llobregat, Gavà, Sant Climent de Llobregat, Viladecans i Castelldefels. Es van portar a terme accions en bars, restaurants, escoles i mercats municipals, així com sessions de sensibilització, i es van repartir més de mil papereres de bany.
Aquesta iniciativa ha demostrat tenir un efecte positiu, ja que en només un any l’acumulació de residus a l’EDAR Gavà-Viladecans es va reduir significativament, per la qual cosa l’impacte mediambiental també va disminuir passant de 265,22 tones de residus de desbast (procedents del pretractament) en els primers nou mesos del 2016 a 244 tones en els primers nou mesos del 2017.
En una segona fase, la campanya es va llançar l’any passat als municipis de Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet i en tres districtes de la ciutat de Barcelona –Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris– que tenen l’EDAR Besòs com a depuradora de les aigües residuals. L’objectiu, a més de conscienciar la ciutadania que les tovalloletes no són biodegradables com el paper, era reduir-ne el nombre que arriben a les depuradores pràcticament intactes. Novament, els resultats han constatat l’èxit de la campanya. Els residus tractats a la depuradora del Besòs han disminuït una mica més del 37% des del gener del 2016. Aquell any se’n van generar un total de 2.331.230 tones, el 2017 es van reduir a 2.098.000 i de gener a octubre del 2018 se n’han generat 1.463.840 tones.
Aquesta tardor està previst iniciar la tercera fase de la campanya, aquesta vegada als municipis que utilitzen la depuradora de Montcada i Reixac per tractar les seves aigües residuals. SENSIBILITZACIÓ. Per a Ignasi Batallé, cap de planta de l’EDAR Besòs, “el més important és que la gent sigui conscient de la gran quantitat de problemes que comporta un gest tan senzill i habitual com llançar les tovalloletes al vàter. Uns problemes que comencen al domicili mateix o a la comunitat de veïns, ja que primer es poden acumular a les canonades, i una vegada passen pels baixants de l’edifici, en els col·lectors de la ciutat. Es tracta d’un problema nou que fa uns anys no teníem”. Batallé destaca a més les conseqüències
ambientals: “En èpoques de pluges intenses, la xarxa de sanejament no té capacitat de tractar tota l’aigua i va a parar al mar amb tot el que porta, cosa que afecta negativament el medi ambient i la pesca”.
Encara que resulta complicat mesurar l’impacte econòmic que comporta, EurEau (l’associació europea d’empreses de proveïment i sanejament) estima que genera una despesa d’entre 500 i 1.000 milions d’euros a l’any a tot Europa. I segons dades d’AEAS (Associació Espanyola de Proveïment d’Aigües i Sanejament), a Espanya provoca pèrdues que s’acosten als 200 milions d’euros anuals, xifra que suposa un augment total dels costos de gestió del cicle integral de l’aigua d’entre un 4% i un 6%. El percentatge s’eleva a un 18% en el cas de despeses de manteniment de les depuradores.M