La realitat de l’escola verda

Any 2018. Escola verda. Fomentar i educar des de la sostenibilitat i el transport ecològic, sostenible i saludable. Que bé que sona tot. Ara passem a la realitat. Les meves filles, de 3 i 5 anys, fan un trajecte de 20 minuts caminant fins a l’escola. Demano permís a la direcció perquè puguin venir amb bicicleta i entrar a l’escola fins que surtin a la tarda, ja que actualment no hi ha cap espai interior habilitat. Em responen que cap problema, que les deixi a un pati interior. Durant la primera setmana del curs, fins a quatre professores em criden l’atenció pel lloc on és la bicicleta (el lloc que m’ha indicat l’escola), em diuen que la nena no pot entrar amb la bicicleta, que l’entri a buscar jo... Tot són comoditats.

Dia 25 de setembre, reunió d’inici de curs. Normativa de bicicletes: com que ara hi ha més nens que també porten bicicleta, de moment els pares han de donar tota la volta a l’edifici i entrarles per una altra porta, amb la consegüent pèrdua de temps. Mentrestant, es proposarà a l’Ajuntament de Badalona habilitar un aparcament al carrer. Evidentment, al carrer ningú deixarà la bicicleta. El normal hauria sigut: «¡Oh, que bé! Nens que venen amb bicicleta: habilitem ràpid un lloc, som escola verda, ens estalviem cotxes a l’entrada, fomentem el transport ecològic, sostenible, saludable...». Però no, això queda millor dir-ho i punt. Molt millor si acostumem els nens a fer trajectes de quatre minuts amb cotxe, molt millor. M’estic referint a l’escola Salvador Espriu de Badalona.

Reflexionem una mica. D’aquesta manera no avancem. Administratiu. Badalona