Els carrils bici són necessaris

Fa set anys que travesso diàriament la ciutat de Barcelona amb bicicleta. Durant cinc anys ho vaig fer com a estudiant i ara com a commuter, així que recorro sempre més de 100 quilòmetres setmanals per la ciutat. El primer any a la universitat, només érem quatre rarets els que utilitzàvem la bicicleta, i se’ns mirava amb menyspreu.

Escric aquesta carta per intentar conscienciar els ciutadans que utilitzen contínuament el cotxe com a transport urbà. Ells són responsables de causar malestar a la resta de ciutadans i a ells mateixos. Culpapa bles de col·lapsar la ciutat i de l’existència de la major part dels semàfors. S’ha de fer alguna cosa perquè s’adonin que podrien disfrutar d’una ciutat molt més espaiosa, neta, en la qual es pogués sentir els ocells, en la qual desplaçar-se fos agradable i els seus habitants estiguessin més feliços i orgullosos. Tenim un clima meravellós. Trobo injust haver de respirar aquest aire contaminat, esperar-me als semàfors, tenir una vorera estreta al carrer de casa sense aparcament per a bicis, sentir-me en perill a l’anar al treball i dormir malament per cul- del soroll dels cotxes.

Cal adonar-se de tot el que comporta agafar el cotxe per desplaçarse per la ciutat. La indolència i desídia d’aquests ciutadans hauria de generar la prohibició per a rics i pobres de l’ús urbà del cotxe. Potser amb el temps ens n’adonarem: necessitem carrils bici.