Les rèpliques de Bolsonaro
El discurs ultra s’estén per diversos països d’Amèrica sota l’impuls de la victòria del militar dretà al Brasil
El nom del capità i futur president es fa verb més enllà del Brasil. «Bolsonaritzarse» és l’acció que reclamen uns i temen altres a tres països fronterers a poques setmanes que la ultradreta pugi al poder en el gegant sud-americà. Els analistes es pregunten si és possible una versió argentina, uruguaiana, boliviana o xilena de Jair Bolsonaro que s’afegeixi al corrent ideològic que travessa part del món, des de Donald Trump, als EUA, a Matteo Salvini, a Itàlia; de Viktor Orbán i Mateusz Morawiecki, a Hongria i Polònia, respectivament.
A l’Argentina, un sector del Govern i una part de l’oposició peronista van decidir entonar la mateixa melodia amb ritmes brasilers que exalta la duresa policial i el tret per l’esquena al lladre de pa sucat amb oli, alhora que assenyala l’immigrant com a perill potencial. La ministra de Seguretat, Patricia Bullrich, va considerar que les «persones de bé» tenen dret a estar armades «si estan autoritzades legalment».
VALORS CRISTIANS Alfredo Olmedo, un diputat de la província de Salta, al nord, una de les més pobres del país, es reivindica «bolsonarista» pur. Exalta els militars de l’última dictadura (1976-83) i exigeix una policia implacable. Malgrat haver protagonitzat una baralla en públic amb la seva exdona i la seva filla, després d’haver sigut descobert in fraganti amb una altra dona, es presenta com el restaurador dels valors cristians i familiars que la «ideologia de gènere», diu, han destruït.
Com Bolsonaro, es va convertir a l’evangelisme pentecostal. A diferència del futur mandatari brasiler, va canviar les aigües purificadores del riu Jordà per una piscina de plàstic. Olmedo va ser proclamat candidat a president per un grup de pastors. La cerimònia es va interrompre a l’enfonsar-se la llotja amb tots els presents. Va dir que això havia sigut un senyal diví. Segons una recent enquesta, té una popularitat del 5,8%.
El protagonisme polític dels pentecostals al Brasil va fer al seu torn que comencés a observar-se amb més atenció el que passa a l’Argentina, on també hi ha la poderosa Església Universal del Regne de Déu, d’Edir Macedo.
«Vaig estar fa 15 dies a l’Uruguai amb els companys de la direcció del Frente Amplio. Els vaig dir que això anava cap allà», va advertir Tarso Gerno, un dels històrics dirigents del Partit dels Treballadors (PT), en relació amb l’onada bolsonarista. Una enquesta de la consultora Equipos va donar compte que un 14% dels uruguaians tenen una visió positiva del capità retirat. L’empresari Edgardo Novick, qui anys enrere va competir per l’alcaldia de Montevideo, vol seguir el seu camí a les presidencials del 2019. Pablo Perna va llançar al seu torn la seva precandidatura pel Partido Colorado sota la consigna «plom per a la delinqüència».
«DÉU, PÀTRIA I LLAR» Evo Morales ha posat a caminar tota la maquinària de l’Estat per garantir-se una nova reelecció l’any que ve. L’expresident Carlos Mesa es presenta com a alternativa moderada. Però els mitjans de premsa opositors han començat a donar-li un espai a Norma Piérola, una legisladora que també vol mirar-se al mirall de Bolsonaro. Ella representa un sector del Partit Demòcrata Cristià i vol lluitar la presidència amb el lema «Déu, pàtria i llar».
Un general de l’Exèrcit retirat, Marco Bracamonte, es disputa aquest espai amb Piérola i reivindica les coincidències amb el capità brasiler com la seva condició d’evangèlic. Expert en arts marcials i esgrima, cultor del fisioculturisme, pastor ocasional, assegura que proven d’impedir la seva arribada al Palacio Quemado, com es coneix la seu de l’Executiu.
A Xile, l’exdiputat José Antonio Kast, un pinochetista confés, ha decidit convertir-se en interlocutor de Bolsonaro, amb qui es va trobar al Brasil. L’experiència brasilera, assenyalen alguns analistes, pot ser irrepetible.
Però també avisa que els personatges marginals, subestimats i objecte del sarcasme, enmig d’una crisi de representació política, troben condicions per convertir-se en una altra cosa. Una amenaça.