La Lluna té més aigua del que es creia fins ara
Dos nous b estudis confirmen la presència de gel en microcràters
La Lluna conté aigua gelada, segons noves dades inequívoques de detecció, i a la seva superfície hi ha nombrosos cràters, fins i tot molt petits, a què mai arriba la llum solar, on aquesta podria estar atrapada de forma estable, el que pot tenir implicacions per a futures missions humanes.
El Nature Astronomy va publicar ahir dos estudis firmats per científics nord-americans utilitzant dades de la NASA, un de les quals assenyala la inequívoca detecció d'aigua molecular (H20) a la Lluna i l'altre suggereix que 40.000 metres quadrats de la seva superfície, dels quals un 40% són al sud, tenen la capacitat de retenir aigua a les anomenades trampes fredes on el gel es comporta com una roca.
/
LA CONFIRMACIÓ Fa dos anys ja es van detectar signes d'hidratació a la superfície lunar, al voltant del pol sud, que possiblement corresponien a la presència d'aigua, però el mètode fet servir no podia diferenciar si es tractava d'aigua molecular (H2O) o d'hidroxils (radicals anomenats OH).
En aquesta nova publicació, un equip de la Universitat de Hawaii va fer servir dades de l'Observatori Estratosfèric d'Astronomia Infraroja (SOFIA) de la NASA, un avió Boeing 747SP modificat per transportar un telescopi reflector. Les dades van ser preses del cràter Clavius, prop del pol sud, que va ser observat per SOFIA en una longitud d'ona de sis micres, a què l'aigua molecular produeix una firma espectral única.
Les observacions prèvies, a una longitud de tres micres, assenyalaven indicis d'aigua, que «encara deixaven oberta una explicació alternativa», però les noves dades «no tenen cap altra explicació que la presència d'aigua molecular», diu Ignasi Ribas, astrofísic de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i de l'Institut de Ciències de l'Espai del CSIC.