Catalunya estudia aplicar tancaments de cap de setmana
El Govern busca b receptes per afrontar dies molt crítics i intentar frenar el virus Els experts b demanen reduir al màxim l'activitat social per minimitzar el risc
Les dades parlen clar. La segona onada de la pandèmia continua creixent a Catalunya, a Espanya i, en general, a tot Europa. L'últim informe de la Conselleria de Salut parlava ahir d'un risc de rebrot de la pandèmia de 841 al territori català; una xifra que desborda el llindar de gravetat amb què, fins ara, s'ha mesurat l'expansió del virus. El balanç sumava 4.167 positius més respecte a l'anterior. I comptabilitzava 2.017 pacients ingressats en hospitals, 347 d'ells en una unitat de cures intensives.
Amb tots aquests indicadors en números vermells, la Generalitat estudia quines altres mesures aplicar per frenar l'augment exponencial de contagis. El confinament de caps de setmana es postula, ara com ara, com una de les principals cartes sobre la taula del Govern. La viabilitat d'aquesta mesura està sent discutida pel comitè d'experts del Procicat, per la qual cosa la seva aplicació (o no) no es podria anunciar en els pròxims dies.
La consellera de Presidència, Meritxell Budó, va explicar ahir que s'estan estudiant diferents escenaris per intentar frenar els contagis tot i que, per ara, es vol evitar tant sí com no un confinament generalitzat com el de març. Sobre l'aplicació de noves mesures sota l'estat d'alarma que s'acaba d'aprovar, la portaveu del Govern va lamentar les limitacions que implica aquest paraigua jurídic per a les autonomies. Va posar com a exemples que amb l'actual decret d'estat d'alarma el Govern no pot decretar l'obligatorietat del teletreball ni decidir unilateralment un confinament domiciliari fora de l'horari nocturn establert pel Govern central. En aquests casos, segons va afegir, es necessita el permís del TSJC o del Govern central.
«Els contagis cauen
/
SORTIR L'IMPRESCINDIBLE Diversos experts s'han posicionat a favor d'aquesta mesura com a via per reduir les interaccions socials que poden derivar en una expansió més gran del virus. Magda Campins, cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, va explicar que l'aplicació d'aquest tipus de restriccions pot ser efectiva per frenar la corba de contagis, però que és indispensable la col·laboració ciutadana perquè realment tinguin efecte.
«No hem d'interpretar aquestes mesures com una restricció puntual. Hem d'entendre que durant una temporada hem de sortir només per a l'imprescindible», va advertir la doctora Campins al programa
El matí de Catalunya Ràdio.
En la mateixa línia es va pronunciar l'epidemiòleg Antoni Trilla, expert de l'Hospital Clínic i de la Universitat de Barcelona. «Tenim marge per fer coses, però aquest marge és cada vegada més estret», va defensar en una entrevista en el programa Planta baixa de TV-3. L'expert també va parlar de les mesures «individuals» i «col·lectives» com «una bona recepta» per frenar els contagis. «Cada contacte és igual a un potencial contagi. Això s'aconsegueix reduint la mobilitat, minimitzant les trobades fora de la bombolla familiar o reduint la presencialitat en les empreses, entre d'altres», va afirmar l'epidemiòleg.
Ja fa setmanes que els experts parlen d'un escenari de transmissió comunitària a Catalunya. Això, a la pràctica, implica que és cada vegada més difícil aturar la cadena de contagis i que, en cas de continuar així, els casos continuaran augmentant exponencialment. Aquest escenari, a més, implica que els serveis sanitaris s'aniran carregant cada vegada més i més de pacients, tant de malalts per Covid-19 com per altres patologies. I és aquí on torna a brollar la por de la saturació sanitària.
Els centres d'atenció primària ja parlen d'una allau de pacients i d'una preocupant falta de personal, recursos i espais per atendre'ls. Mentrestant, els hospitals catalans tripliquen en dues setmanes els