La primera onada va cancel·lar mig milió de cirurgies
Els experts alerten b del risc de paralitzar quiròfans, consultes i proves La situació es pot b repetir perquè ja hi ha hospitals que canvien la seva programació
ingressos per Covid i ja ocupen un 40% dels llits de cures intensives amb pacients infectats per coronavirus.
El 16 d'octubre la Generalitat va aplicar un nou paquet de restriccions extraordinàries per intentar reduir els contagis. La fórmula proposada llavors preveia bars i restaurants tancats, limitacions d'aforament als comerços i classes online a les universitats durant almenys 15 dies.
L'evolució de les dades d'aquesta setmana, sobretot a partir de divendres, serà clau per saber si les mesures han aconseguit frenar la corba. Si els indicadors milloren, significa que l'actuació aplicada fins ara està funcionant. Però si els números segueixen en vermell, és probable que l'estratègia per lluitar contra aquest virus s'hagi de reformular. Ara com ara el pronòstic és dolent.
HAra que la segona onada està provocant un perillós augment de persones ingressades per Covid, gestors, professionals sanitaris i pacients miren de reüll la primera onada, perquè tots els especialistes coincideixen a alertar del risc que suposaria que, de nou, es paralitzessin de cop operacions i consultes i es deixessin milions de malalts de costat per centrar-se exclusivament en l'atenció als contagiats. Però ¿quants actes sanitaris es van posposar durant el primer flagell? La xifra és aclaparadora: mig milió d'operacions, 10 milions de consultes i dos milions de proves diagnòstiques, segons els càlculs de la Federació d'Associacions en defensa de la Sanitat Pública, tot i que, és només una aproximació que sorgeix de restar un 80% a l'activitat hospitalària del 2018, perquè de nou la falta de dades durant la pandèmia fa que no hi hagi registres públics.
¿I quines conseqüències ha tingut per a la salut aquesta paralització? «És impossible de saber en aquest moment, però segur que ha creat multitud de problemes, alguns de més lleus i altres de greus i probablement ha augmentat la mortalitat», assenyala Marciano Sánchez Bayle, portaveu de l'associació. I és que el sistema de monitorització de la mortalitat Momo va detectar un increment de la mortalitat de març a maig del 66%, atribuïble a la pandèmia, però també, possiblement, a altres malalties no ateses, segons Sánchez Bayle.
/ TRASPLANTAMENTS I FISIOTERÀPIA Al seu torn han augmentat les llistes d'espera tant en operacions com en consultes i proves –un 50% en el cas de Catalunya–, es van reduir intervencions tan necessàries com els trasplantaments –un 80% en el cas de malalts de ronyó–, es van suspendre tractaments de fisioteràpia o logopèdia que milloren el dia a dia de molts pacients, i les consultes telefòniques implantades per pal·liar el dèficit de metges i evitar contagis «tenen moltes limitacions», segons Sánchez Bayle. Tot això és fruit de la pandèmia, però també d'una mala organització i del problema que s'arrossega des de la crisi econòmica del 2010, amb unes retallades que no s'han revertit.
«Hem de tenir un pla contra l'embús, perquè la situació serà dramàtica, als pacients que han empitjorat s'hi afegeixen els que tenen un diagnòstic tardà, per la qual cosa estaran pitjor, més els pacients Covid de llarga durada, la dimensions de l'onada són enormes», avisa Carina Escobar, presidenta de la Plataforma d'Organitzacions de Pacients, que recorda que a tot això cal sumar-hi l'increment dels problemes de salut mental que està provocant la pandèmia.
/ SUSPENSIÓ DELS CRIBRATGES Tenint en compte exclusivament els malalts de càncer, l'eliminació de cribratges durant els tres mesos del primer flagell va provocar que s'hagin deixat de diagnosticar uns 20.000 tumors i que s'interrompessin el 37% dels tractaments, segons dades preliminars de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) que, junt amb les societats mèdiques d'oncologia, està fent un estudi exhaustiu per conèixer què ha significat aquesta interrupció en termes de salut, segons va explicar el president del col·lectiu, Ramón Reyes, recentment en una entrevista amb EL PERIÓDICO.
I la situació es podria repetir ben aviat. Segons el sindicat de metges madrileny Amyts, al setembre es van suspendre cirurgies no urgents a diversos hospitals de la Comunitat de Madrid, com el de Getafe i el Gregorio Marañón. I els hospitals catalans ja han advertit que són a pocs dies de començar la reprogramació. Tot depèn de com funcionin les restriccions en la transmissió del virus, perquè els centres sanitaris han triplicat en dues setmanes els ingressos i ja un 40% dels pacients a l'uci són malalts de coronavirus.
H