Trump apuntala el seu conservador Tribunal Suprem
La ultramoderada Coney Barrett serà nomenada avui nova jutge de l'alt tribunal Els demòcrates no poden frenar la substituta de la difunta Bader Ginsburg
Passi el que passi en les eleccions del 3 de novembre, l'empremta de Donald Trump als tribunals dels Estats Units perdurarà durant dècades. En quatre anys de mandat, el republicà se les ha enginyat per nomenar més jutges federals que qualsevol dels seus predecessors en el mateix període. Tots ells conservadors i amb un perfil molt definit: el 85% són blancs i el 76% homes, un dibuix que fa d'aquesta fornada de magistrats la menys diversa des de la presidència de Reagan, segons dades del Federal Judicial Center. La cirereta havia d'arribar ahir a la nit (hora espanyola), quan el Senat confirmi –tal com està previst– Amy Coney Barrett per ocupar la plaça vacant del Tribunal Suprem, un vot que deixarà la màxima institució judicial del país amb una majoria de sis jutges conservadors davant tres de progressistes.
La rúbrica per instal·lar la ultraconservadora al Suprem s'havia de consumar després d'un dels processos de confirmació més breus de la història i a tan sols vuit dies de les eleccions presidencials, una cosa que no havia passat mai. No s'esperaven sorpreses en la votació d'ahir a la nit, en la qual els republicans havien d'imposar la seva majoria a la Cambra alta per donar carpetada a una de les batalles polítiques que ha marcat aquesta recta final de la campanya. De res ha servit l'oposició en bloc dels demòcrates ni les seves maniobres per retardar la confirmació de Barrett, que als 48 anys es convertirà en la jutge més jove a aterrar al Suprem.
Els nou magistrats del tribunal ocupen el càrrec de forma vitalícia, un factor que garanteix el seu control als republicans durant la pròxima generació. Però aquest desequilibri es podria incrementar encara més si Trump conquista la reelecció perquè un dels tres jutges progressistes, Stephen Breyer, té ni més ni menys que 82 anys. «¿Us ho podeu creure? Fins i tot jo no m'ho puc creure», va dir el president dissabte a Ohio al congratular-se dels 220 magistrats que ha nomenat durant el seu mandat. Per a la seva campanya és la millor de les notícies possibles, una fita que reforça les seves credencials entre l'electorat conservador i li cobreix l'esquena en cas que el resultat de les presidencials s'acabi impugnant i la batalla legal acabi al Suprem, com ja va passar l'any 2000.
/
ESTRATÈGIA JUDICIAL No és una possibilitat forassenyada, tenint en compte que Trump no ha volgut comprometre's a reconèixer el resultat i fa anys que anticipa sense cap prova que hi haurà un frau massiu en els comicis. El seu èxit, en qualsevol cas, l'hi deu a Mitch McConnell, el cap dels republicans al Senat i l'arquitecte de l'estratègia judicial del president. «Moltes de les coses que hem fet aquests quatre anys es desfaran tard o d'hora després de les pròximes eleccions», va dir recentment McConnell. «Però referent a això, [els demòcrates] no podran fer massa durant gaire temps».
El partit de Joe Biden està alarmat. Hi ha moltíssim en joc. Des del dret a l'avortament al matrimoni homosexual, passant per les regulacions mediambientals i la reforma sanitària de Barack Obama, la constitucionalitat de la qual començarà a debatre's al Suprem després de les eleccions. Els demòcrates han mirat de frenar la confirmació de Barrett posant en evidència la «hipocresia» dels seus rivals, que fa quatre anys van bloquejar el jutge proposat per Barack Obama esgrimint que quedaven només vuit mesos per a les eleccions i que, per tant, la decisió havia de recaure en el pròxim president. També els han acusat de prioritzar aquest assumpte al Senat davant els esforços per aprovar un nou paquet d'estímul econòmic per fer front a la pandèmia.
No els ha servit de gaire. Només una senadora republicana, la moderada Susan Collins, s'ha compromès a votar en contra de Barrett. «No crec que sigui just ni consistent votar la seva confirmació abans de les eleccions» va dir Collins. Barrett reforçarà l'aclaparadora majoria catòlica al tribunal, una fe que professen sis dels seus jutges (també hi ha dos jueus i un protestant). Ancorarà també la institució a la dreta amb la fervent oposició a l'avortament de la jutge, la seva línia dura en immigració o les seves objeccions a la reforma sanitària.
La pregunta és què farà Biden per posar-hi remei si guanya les eleccions. Moltes veus en el seu partit li demanen que afegeixi dues places més al Suprem. Però la idea no acaba de convèncer el candidat demòcrata.
«Els demòcrates no podran fer gaire durant gaire temps», diu l'estrateg judicial del president
La nova togada és coneguda per la postura en contra de l'avortament i del matrimoni homosexual