A cop de mobilització i referèndum

S'ha de felicitar els xilens que van sortir al carrer a protestar malgrat la repressió del Govern

nes malgrat el discurs autocomplaent de les seves elits.

Davant l'esmena a la totalitat dels manifestants –que van arribar a convocar més d'un milió de persones just abans de la pandèmia– i la incapacitat i la falta d'assertivitat del Govern de Piñera, els polítics van acabar oferint a la ciutadania una cosa que fins aleshores no havien volgut: la reforma de la Constitució. La repressió desmesurada (i impune) que es va desplegar el novembre de l'any passat només va incrementar el descontentament i va mostrar que l'única font de poder que mantenien les autoritats era la força.

Així doncs, i després de posper la pandèmia, el 25 d'octubre Xile va tornar a ser notícia mundial per un referèndum –abans ho havia sigut pel plebiscit que va fer fora Pinochet de la presidència el 1989–. Els resultats han sigut aclaparadors: hi ha participat el 50,9% dels votants (més que en les últimes eleccions presidencials) i d'aquests el 78% han aprovat que es triï una Convenció Constitucional –que serà paritària entre homes i dones– per elaborar un nou text.

D'aquesta votació fins a l'aprovació final de la nova constitució encara queda molt tros. Primer és precís elegir, l'11 d'abril del 2021, els membres de la Convenció Constitucional. Aquesta convenció haurà d'aprovar un text per dos terços dels seus membres i finalment (es presumeix que per a mitjans de l'any 2022) els xilens hauran de ratificar el redactat «sortint».

Fins a la data no se sap qui ni com es proposarà coma a candidat per formar part de la convenció, però els partits tradicionals (sobretot la dreta que es presentarà unida) intentaran tornar a copar els espais institucionals.

El repte

Però més enllà del resultat final, que sembla incert, cal felicitar els xilens pel resultat, i sobretot, els centenars de milers de persones que van sortir al carrer a protestar malgrat la repressió desencadenada pel Govern. Gràcies a ells (estudiants, feministes, assalariats precaritzats, pobladors i, en general, col·lectius de descontentaments) es va celebrar el referèndum. Ara el repte és que l'oportunitat de transformació que es va aconseguir gràcies a les mobilitzacions no sigui segrestada per les elits als passadissos de la Convenció Constitucional.

H