El Banc d'Espanya insta la banca a donar més crèdit
Hernández b de Cos lamenta que el sector no presti tant com pot Els bancs b defensen que es deixi caure les empreses «zombis»
El governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, va lamentar ahir les «reticències» que tenen els bancs a recórrer al capital que les autoritats europees els han autoritzat a utilitzar de manera excepcional per augmentar el crèdit. «L'ús dels matalassos de capital és absolutament fonamental en la lluita contra els efectes econòmics de la pandèmia i per aconseguir que la recuperació sigui més sòlida», va afirmar.
Les entitats, va reconèixer Hernández de Cos, tenen por de l'«efecte estigma», és a dir, que el mercat encareixi els seus costos de finançament per utilitzar aquests matalassos de capital. També va admetre que els bancs temen que les autoritats els obliguin a reconstruir-los de manera massa primerenca i ràpida, així com que la seva solvència caigui als nivells que els impedirien pagar el dividend als seus accionistes i els interessos de les seves emissions de deute.
Per això, Hernández de Cos va considerar «crucial» que les autoritats bancàries comunitàries facin una «comunicació clara» sobre la possibilitat d'utilitzar els matalassos de capital esmentats i la «flexibilitat en la reconstrucció posterior», alhora que els va instar a «valorar, en el seu cas, l'adopció de mesures addicionals». Malgrat això, el conseller delegat del Santander, José Antonio Álvarez, va afirmar que els «bancs només utilitzaran els matalassos en cas d'extrema necessitat, que és quan estan destruint capital».
/
MOROSITAT En unes jornades d'El Economista i Accenture, el governador també va advertir que la morositat bancària registrarà un «augment significatiu» en els pròxims trimestres «fins i tot en l'escenari més benigne» d'evolució econòmica. L'augment dels impagaments, va destacar, ha sigut «molt contingut» fins ara gràcies a les mesures públiques de recolzament a empreses i famílies, però acabarà sent més pronunciat, i per això les entitats «han de persistir» en l'increment de les provisions per fer front a les futures pèrdues.
En una línia similar, el president de la patronal bancària AEB, José María Roldán, va alertar de la necessitat de «minimitzar l'existència d'empreses zombis», és a dir, aquelles que s'han tornat inviables per la crisi i l'existència de les quals se sosté per ara gràcies a les mesures de suport públic. És necessari deixar-les caure, va argumentar, perquè obstaculitzen la transformació cap a un nou teixit productiu més «digital i verd», ecològicament sostenible.
Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, també preveu que els impagaments creixin, però sense arribar als nivells de la crisi anterior (13,61% el desembre del 2013). En aquest context, va defensar, «té tot el sentit ampliar el període de carència» en els crèdits a empreses avalats per l'Estat a través de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) més enllà de l'any previst inicialment.
H