Barcelona posa al dia el seu catàleg de fauna i flora
S'han comptabilitzat més de 1.500 varietats d'arbres i plantes i 500 d'animals «El total d'espècies de la ciutat no el sap ningú», assumeix el regidor Eloi Badia
Durant el confinament s'ha doblat el nombre de papallones a Barcelona. És una de les dades que va oferir ahir el regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, per defensar que la natura pot recuperar terreny si la població, i les institucions, hi aposten. Badia va presentar l'ampliació de l'Atles de la biodiversitat de Barcelona, que recull les espècies de fauna i flora que es troben a la trama urbana.
«L'atles ens permet tenir un coneixement més exacte de la biodiversitat, i permet l'aportació de la ciutadania. És una eina molt interessant i amb futur», va argumentar Badia. L'atles ja analitzava arbres, plantes i ocells, i amb el temps ha ampliat el focus a embassaments, papallones, rèptils i amfibis. L'enriquiment de l'atles parteix no només de la tasca científica, sinó també de l'aportació ciutadana, en forma d'observació animal i vegetal.
Segons aquesta eina, que es pot consultar online, a Barcelona han sigut detectades 441 espècies d'arbres, 1.191 de flora ornamental, 200 d'herbes urbanes, 9 d'orquídies, 113 de líquens i 28 de comunitats vegetals. Quant a la fauna, a la ciutat conviuen 19 espècies de mamífers, 169 d'ocells (83 de les quals nien a la ciutat), 10 de rèptils, 3 d'amfibis, 42 de papallones, 16 de libèl·lules, 73 de llimacs de mar i altres invertebrats, 48 espècies d'aranyes, 61 d'escarabats, 27 de mosques i 32 de cargols, entre d'altres.
EL RECOMPTE L'ampliació del recompte de / l'atles ha sigut viable gràcies a l'aportació de diverses fonts: projectes de ciència ciutadana, l'ICO (Institut Català d'Ornitologia), Galanthus, Oxygastra, uBMS (Urban Butterfly Monitor Scheme), CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme), UB (Universitat de Barcelona), UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) – CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), entre altres entitats.
«Sense biodiversitat no tindríem res, no tindríem vida», va remarcar Marga Parés, cap del Programa de Biodiversitat
de la Direcció d'Espais Verds i Biodiversitat del consistori, que també va definir el que estudia l'atles com «la infraestructura verda». «Les infraestructures tenen una funció, la natura és multifuncional», va afegir, i va posar exemples de benefici per a la natura a l'urbs: la qualitat de l'aire, la salut mental i l'adaptació al canvi climàtic, entre d'altres.
ESTIMULAR LA NATURA Parés va citar tres formes d'estimular la natura per buscar aquests beneficis: la creació d'hàbitats, la instal·lació d'estructures de fauna i els canvis en la gestió del «verd de la ciutat» per «activar els sistemes naturals» treballant amb «connexions verdes». Va destacar com a exemple la naturalització d'embassaments (que comptin amb la presència de flora i fauna) per protegir amfibis, que, ha precisat, han trobat un lloc per viure amb més confortabilitat a Montjuïc. «El total d'espècies a Barcelona no el sap ningú. A l'atles se n'han trobat 1.400, però n'hi ha més. Sabem que a Montjuïc hi ha 3.000 espècies de plantes que no han pogut entrar a l'atles», va afegir Parés.
L'especialista va explicar que mitjançant l'atles (https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodi-versitat/ca/) es pot conèixer la informació de les espècies que hi ha en un barri concret. Es pot fer una recerca per la direcció en què estigui qui consulti la web, que proporciona el nom científic i el comú de cada espècie, una petita descripció i en alguns casos una fotografia o il·lustració. La web permet veure el grau de cobertura vegetal de la ciutat.
«No volem que en 50 anys sigui una ciutat en la qual no se sentin ocells», va advertir Badia, qui va insistir que el confinament ha demostrat que hi ha «capacitat de resiliència» per part de la fauna i la flora urbanes.
RESTRICCIONS Al regidor també li van preguntar per la presència excessiva de barcelonins aquest dissabte passat en algunes zones verdes urbanes, i va afirmar que s'estudia la possibilitat de prendre mesures més restrictives en algunes zones, com ara Collserola i el parc de la Ciutadella: «La situació de dissabte va millorar diumenge gràcies a la presència més elevada d'informadors i Guàrdia Urbana. Hem de ser responsables. Estem pensant si prenem més mesures».
El confinament ha posat en relleu la «capacitat de resiliència» de la natura
En els mesos de confinament s'ha duplicat el nombre de papallones a la capital catalana