Tenint Barto, ¿per a què busquen golejador?
Whatsap del cap: et toca escriure. Avancem un dia la teva opinió. A les 19.30 hores apareixerà el president Josep Maria Bartomeu, en conferència de premsa. Connecta't. Vaig posar Barça TV, però no sortia, no sortia.
Com que Barça TV té una de les millors col·leccions de gols de la història, l'espera se'm va passar volant i disfrutant de gols increïbles (un munt de vaselines i globus, inclosa una preciosa de Valverde) de Koeman, Lineker, Romário (¡quines cues de vaca després de passades magistrals, mil·limetrades, de Pep Guardiola), etzibades d'Amor, sí, sí, d'Amor, fins i tot de Serna, sí, sí, de Serna, cops de cap, evidentment, de Bakero, piruetes, així, tal qual, piruetes de Julio Salinas, cops amb l'esquerra de Txiki Begiristain i fins i tot golassos de López Rekarte, que aixeca de la banqueta el mateix Johan Cruyff.
Així que, la veritat, estava desitjant que Barto no fes acte de presència. Però sí, va aparèixer. I, no, no va dimitir. Ni pensa ferho. Són només 14 directius, però ells ni han pensat «mai, mai» dimitir, ni ho faran tot i que la Generalitat, la Federació, LaLiga, el VAR, el linier de Martínez Munuera els cridés que «¡és falta de Ramos!, ¡és falta de Ramos!», «¡és més, Ramos agafa primer de la samarreta!», o que 20.000 socis (o gairebé) facin efectiu un vot de censura, la pandèmia hagi reduït en 231 milions d'euros el pròxim pressupost, Leo Messi es cagui en tot i vomiti sobre ells (tot i que, després, miri de retrocedir), Busquets amenaci passar-se «cinc o sis hores» parlant del Barça (suposo que també parlaria del 2-8, de Roma, de Liverpool...) i Piqué asseguri que ells manen perquè d'altres van declinar fer-ho.
El president és el millor porter, central, rematador i golejador de la història del club
Sense ganes de dimitir
Desapareguts de la meva pantalla bona part dels millors golejadors de la història del Barça, va aparèixer el millor porter, central, centrecampista, rematador i golejador de la història del club: Josep Maria Bartomeu Floreta,
que seguirà fins que, com Josep Lluís Núñez o Joan Laporta, guanyi la votació o l'amollin escales avall.
L'oposició encara perd
Així vam passar una estona, sabent que l'escapçada Generalitat és culpable (també) de la crisi del més que un club, que ja tenim Barça Corporate, pressupost per a aquesta temporada, negociació sobre l'adaptació salarial, «¡res de rebaixa salarial!», demanda pel VAR, o rebequeria (¡aquestes coses encanten als culers!), abraçades amb Leo Messi, renovació de Pique i un final de discurs en anglès, que ja voldria interpretar el Bill Gates en persona.
I me n'oblidava: «No hi ha motius per dimitir i sí molta responsabilitat, compromís amb el club i els seus amos, que són els socis, perquè és un moment històric, molt difícil, on hi ha d'haver algú (ell, ells, els 14 directius) que prengui, cada dia, decisions, i per a això ens van elegir els socis».
Ja ho veuen, curiosament, al contrari del que exigeix l'oposició (perdedora, de moment), que és que no prenguin ni una decisió més. Insisteixo, el golàs de Valverde, també de vaselina, va ser brutal.